(hi ha el bobilaire i hi han fragments èpics a betzef)

urpa amb arma

urpa amb arma
gratant on pruï

dissabte

malentès (x3)















1. Illot consuetudinari al Pacífic







A l’oreig de l’ombreta, ben jagut damunt l’hamaca

Llegia un plec de revistes de tot lo món.



Tot d’una, sense enfocar, passat el pampallugueig

D’un tou espargit amb fulles d’arbres a mig assolellar

Me n’adonc, dins la distància, de quelcom que

Lleugerament i vaga, es mou—



Ausades, m’entretocava jo també per cabal

Manoi, guaitaràs: oi, xiquet, ca? I quin insecte, ecs

Més lletjot i arronyacat!
On, allavòrens, tot seguit

No et fot, i és clar

Cargolava els ulls com cal, i haig de para’m les potes

De l’esment traït pels senys seduïts per la revistalla

Car allò de fet és un hom, és a dir, revera

Un home qui

Encorbatat i tot, se te’m regava, gens secret

Ell qui sí amb el broc de la mànega ferm a una mà

El jardí —















2. Sovint confonc







Hi ha la regatera

D’una caguerada de moixó

Damunt el vidre de part darrere

Del meu cotxe.



Cada vegada que tomb

El cap per a girar o per a

Canviar de carrilet

El cor em fa un salt

D’haver passat algú

Aitan a frec

Ah llas, i sense haver’l vist pas abans

Car confonc

Tota l’estona

La caguerada del moixó

Amb una persona

Qui portés

Si fa no fa

Blancs i burells

Els pantalons i la camisa.















3. Tot enrampat







Rond la casa esperitat

No fos cas que mai hi haguéssiu tornat

I tornés a fotre els peus a la galleda.



Ara, de cap manera no puc encobeir

Que abandoneu un llum encès –

Sempre cur a apagar’n aitan tost

Com em sembla que us n’oblidàveu cap.



Adés suara, abans de fer el sopar

Cuita-corrents rentava els plats.



On, de cua d’ull, una llum em sobtava.



Idò, tots aquests watts malaguanyats!


Car sé tanmateix que tots quatre

Sou encara festejant per baix.



Ah, maleïts, doncs, a tota erra

Mans mullades i tot, corc com un boig a....



Banau, peronet, també tu, tit, on vas...?


Fotrem goig. Tornem’ns-en a l’aigüera.



Badoc dels ous, què cony vull apagar...?

Buf! Prou que tot d’una me n’adonc: la llum

Que aitant m’empoixevoleix la fa

Una bombeta, ah, llas, massa enlairada.



Amb quin interruptor vull empassar’m

(Amb una altra desdenyosa ditada)

El Sol ponent mateix, el Solell vermell

I crement qui, traïdor, darrere meu

Finestra del menjador a través

S’emboteix justament doncs...

A tocar’m la pereta.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

estona fa i dèiem quelcom d'altre

hà!

La meva foto
L'Alguer, Països Catalans
Som-hi, som-hi

Douderreig Rovells

Douderreig Rovells
corretjós, desaltós