Doble mastegot

ESCOSINT-LI ELS DARRERS PLECS Quan espiant-li dietaris pretèrits D’abans del diluvi que fui (Car abans meu tot era caos) Li deman, si vol, que qui era doncs aquell “Ell” qui sovint Amb tant de delit no es cardava Xuclant-li la suor, esborifant-li els llargs Cabells..., fent-li tantes de maquinacions I musiqueries d’allò més enfurismades. Em respon és clar que, com tantes d’altres De figaflors si fa no fot místiques, adés mortes De desig i d’arret, i de cony umflat i plujós Dels anys de la foscor, doncs Que l’“ell” aquell aitan misteriós i engrescador (Me la duia estoneta dreta i erta) no era doncs Sinó (llas! Llas i rellàs, i ara, heu-te’l, consuetudinari Destrempament) (Malesputes cristianes Com sabeu d’endinyar’ns-el I al pitjor moment) Déu Déu, és clar (“o què t’aesmaes, carallot?”) Collons, tornem-hi, ca? Déu elleix, fotent-se sempre on ningú Ni pensaments No el demanava.

Vidriols al salpasser Això us predicaré No pas “a-aaa-ah, uuu-uh-uh, momò, memé Ai-ai, ahlapò, pipipí, ui, ui, ui Que anireu tots a l’infern!” Com feia aquell datpelcul de Vicenç Ferrer. Al contrari, us intimaré Qualque truquet pel qual acomplir una micoia Certa molt calgudeta neteja Al cos social, un cos qui molt caga Prô no pas prou, i en tot cas no pas pel forat apropiat. Us demaneu quaix desesperats De com us desempallegaríeu de tanta de brutícia religiosa... De tant de tur arrucador al cervell Tur com més anem més repatani... Tur se t’hi encasta per malastruc veïnatge Per delmador contagi, malviatge. I en canvi... Ton únic bagatge... [I repeteix el ben ensinistrat ramat: —ton cervell] Constructor idoni. [—ton cervell] Món de l’univers. [—ton cervell] Boïgues amunt, cada déu hi creix. [—ton cervell] Ton millor rellotge. [—ton cervell] Ta mare, ta ídola. [—ton cervell] Font de ta erotomania. Rel de tot trempament. Ton lladre, ton assassí, ton estrupaire. Força, llivell, valor, i seny. Cep, murgó, tòria, circell. [—ton cervell] Pel buit fotent-hi vuits isnells. Basca, fàstic, orxec, martell. Renat, renoc, remçó, lleixiu. [—ton cervell] Cistell de brèndoles de gairell. Cul descosit, ni ordit ni trama. [—ton cervell] Destre vimetaire, tanmateix, i guerx. Forcafems, garbell. De mal borràs umfla’n castell. [—ton cervell] Més grossa monçònega. Ton pitjor consell, la puta, oidà. [—ton cervell] [—ton cervell.] I ara doncs el truquet promès... Com els moros us exigeixin un com se’n diu Una sinagoga, tant se val, una mosquea Els proposeu – a canvi – perquè totdéu o ningú, tant Se val, estigui content – d’enderrocar una altra església O catedral del ritus enemic, com qui disposa De cotxes derelictes en acabat dels accidents. I així ens allunyem amb tota dignitat Dels merdegosos qui només discuteixen de fatalitats I fiquem’ns-e en acabat als forats Als traus místics qui duen si fa no fa al més trist món subterrani On hi ha els tresors Els múltiples greals de maragdes relluents Amb mànecs de coralls Homs benastrucs. Per les cavorques del misteri Sorra avall, sorra amunt. Car Tot allò que entra, surt. Tot allò que fa cap treu a cap S’esdevé Com amb el temps Dinamicoestàtic. S’escola i tanmateix Sempre hi ha el mateix, car N’entra totjorns tant com n’ix. Com hom és sempre hom mateix I un altre sempre és elleix I alhora tant l’un com l’altre Tanmateix altri i diferent. Tot es resol d’acord amb el planteig. Tot resultat ve determinat pel barreig Preexistent. A dades modificades Algoritmes rectificats D’on soltes alterades D’on voltes redibuixades. Cada instant hi ha un nou fi Qui genera un nou problema. Ei, sant tornem-hi, així anar fent. Dissipat concret Accelerament glaçat Petrificat raig de llet Galàxies. Fluix de riu en torniol Baldufa llampada, ei! Espasa qui tol de son cap en Príam. Entra per un cantó, i ix, incòlume, per l’altre. Avern avall Vall de l’oblit amunt Sorra qui et mous imperceptívola. Menjaire menjat. Bon jorn, àngels de nit! Somni i memòria Frèndol d’ales, fum de plom. Constant i incontinent. Contingut i excedit. Forà casolà. Desat i despès. Hi som i aitampoc. Ací i absents. Idèntics i aliens. Alba i foscor. Món i aumon. Harmonia de l’ens. Esfera agullada. Conjuminació dels pius. Metàl·lic enjòlit. Traspassat instrument. Si hom ho met, altre ho treu. Tes distès. Calm abuixit. Vidre de llum. Rellotge ferit. Vell i nou. En treu d’on no en fic. Encetat i antic. Nafrat i clos. Alhora elleix. Aquest ací. Aqueix aquí. Te m’allunyes, mariner. Va-i-ve d’onades. Grisors, escombretes. Espantalls amb sort i sense. Pega i sort, ambdues Als genitals, com titlles. Al rampeu d’un volcà Gens t’hi vulgos niar. M’etzib un tret al cervell Qui cofoi es corromp. Nit sobtada. Merda. Cony. Datpelcul. Malparit. Capdecony. Capdecollons. Esminyonada. Capdemerda. Mitjamerda. Menjamerda. Charred neck. Carrincló. Feixista. Tita. Mortrers. Homeiers. Torturaires. Pecs. Ecs!panya, quina merda més estranya. Carns de masecs de rebrecs. Gangrena. Cagar’s en tots els déus I les putes verges. Món de ninots. Hi poues, recances al vent, com pets. Esmegmes. Pus. Malalt. Gens delitós. Tumor. Podrit. Mòrbid. Vomiturició. Verd. Verí. Asma. Stitch on the side. Xerri. Palter de gos. Trumfes a la vora. Out of all that gunk: de tot eix lleig Esllenegueig al cel, pluja d’or del Semen seu. Sèu de sèmens. Bonys fètids. Flats. Plats a part. Farnats. Suquets fastigosos. Mosques Balbes. Barbs. Cranis asclats. Cervell pudent, esbotifarrat. Os corcat. Carnús larvat. Múscul cucat. Cos tort. Ecs!panyol Gavatx. DeGaulle gammat. Atzebs a betzef. Castellufes menjamerdes. Lleterada al cap. Amb crucifix pel cul dat. Esperons. Pinces. Barres. Queixals. Fiblons. Reguerons de sang. Regateres de rebuigs. Saó de mort. Bèl·lues. Setins lúgubres. Teratològiques aranyes niant. Traus d’ulls. Ones harmòniques de simfonies planetàries. Infinit. O espetecs volcànics de Malcuita samfaina. Esclaten botifarres. Corromputs budells. Ambre actiu. Estimulat. Zas! Tot hi deu cabre, llibertat. Cama-segat, instant de pànic: Tants de déus traspassats! Ull llenegós als vitralls Tants de cuits i No n’hi ha de cuits I el més calent a l’aigüera. Com ulls abissals del qui fretura Per escletxes veure el miracle Amb la ferradura mig gastada mastegant els prorruptes Qui es pensa i s’estalvia per a prorrompre a pronunciar’ls Quan s’escaigui i mai no s’escau Cap messies, cap messies Ni per remei, sempre un altre datpelcul Mig boig, o boig del tot. Exploracions acollonides doncs On sempre cal emergir al normal quotidià Llavors tan tranquil·litzador i assenyat i gaudible Per als sentits fins ara Com per baveig mefistofèlic Prèviament atacats per l’exòtic. “Paga el gall a n’Esculapi, i au, ja fotràs prou” I envant, cap altre guariment no és ni de mig Savis esperar. Ull llenegós als vitralls I als altres xarons relleus i llençs i murals Estàtues d’acollonir la plebs Tants de farsants enfalorniats Anats tanmateix al carall, al cony de déu Tots plegats Del més magnífic Hèctor Hipodàmic Adés universalment honorat A tots els seus molt més humils frares Sovint malcuits i creuclavats i tot El pus malaveranyós, infaust Envitricollaire rai a l’aparell lul·lià Mestre de la combinatòria tangencial – Tret que tot li surt a la biorxa – Quin aiguabarreig de regateres de caques Quan quatre cavalls me l’esquarteren! Col·loques el batlliu i sos sis saigs Als marges, no pas perquè te’ls estimos menys Mes perquè així guardin les entrades. Llivells de funcionament Fluix, millor, òptim... Només cal saber trobar el gallet. Mor-te Anton, que el qui es queda ja es compon Tens por d’aviar un esternut que et desmanego...? Pelicà en llençol de lli Heus-lo qui creix poètic Acatalèctic Què vomitarà...? Tots espereu amb una bocota esbatanada Guec...c...c...c...c...! Desdentegats Pensius negats qui la claveguera aboca.