Mirbeau i Rellogacrims s'esguarden, calds, la neguitoseta

Neguitosa (1) de n’Octave Mirbeau (1907) Davant nostre, tot sopant, a la taula de la vora, una jove anglesa, rossa, s’aixecava, anava, venia, i adu asseguda no s’hi podia estar quieta cinc minuts. Sos dits jugaven amb el ventall, amb el cigarret de broquet d’or, amb els anells, amb els cabells. Un collar li saltironejava al coll i me n’adonava també que, sots el seient, els seus peus no se sabien aturar de bellugar, es descalçaven i es tornaven a calçar amb unes sabatetes argentades on la seda de les seues mitges blanques es neguitejava... Tot d’una mon esguard ensopegà en el seu l’angoixa de no saber trobar amb la punta de l’hàl·lux la sabateta qui amb una capitombeta se n’havia allunyat massa. La senyoreta s’enrojolí encar pus, i semblava que la sang se li remogués part de dins talment que on el peu es crispava, a mi la mitja blanca se m’anava representant més rosada, adu rogenca, fins que el peuet no fou capaç de reconquerir la sabateta argentada ja per a desaparèixer-hi... Aquella nit jo dormia com un benaurat, amb un son pregon i sense somnis... ~0~0~ Neguitosa (2) de n’Èrrel Rellogacrims (2007) Quan feliç clapava havent enllestit De pelar-se-la com un malparit Pensant en la delitosa angleseta I en el seu peuet qui la sabateta Esverat cercava sots les tovalles Dels viatges les estranyes troballes Volien que si n’Octavi Mirbell (Famós normand qui escriu llibres de pes) Pensant en la roent se la pelés Pensant (entre d'altres bons druts) en ell L’angleseta moguda, de l’hotel Ara a la cambra de la vora, fes Justament el mateix – i amb més de zel! (Més fort calmant cal com pitjor l’estrès). ~0~0~