Elegíacs, oidà

Escosíssim-los-els, tanmateix ardits Escosíssiu el territori antic, els man. Dementre que l’escoseixen, eu... Agaf pel mànec el canó. Ara m’agull. Llavors Engeguí el primer tret. L’ocellúria s’esvalotà. I ells... Farsants, elegíacs - Elegíacs, oidà - Tornaren amb catorze morts. Dels quals me’n fotí, I dels qui els vetllaven. Ara escosiríeu el territori novell...? Sou-hi, doncs. On, és clar, parteixen de cop i volta molt esbarriadament. Prou!, crid, al cap d’estona. Ningú, però, ja no em sent. Sull, al planeta aliè, i moribund, n’esguard els satèl·lits que Canvien vertiginosament ensems de formes i de colors. De gegant a nan, de vermell de foc a blanc d’ultra-roent (Pulsacions, durs batecs) Els meus tous dels dits, Botris sedecs, fan Balluernes, pampallugues (estranys neons, neguitoses Galivances). L’estossec estireganyat, Ranera proditòria - infiltrant-te’m, ca? Com darrera serp gargamella amunt i avall. Moribund, doncs, Moribund, oidà. Moribund, sense servents, Brosses eixarreïdes als ulls, no veig Ben dejorn sinó fosfès, aparicions sense solta ni volta (Ni suc ni bruc, cert), d’on no en destríïc, doncs, Cap averany. Ep, tanmateix; Tot i batut per la sang, sóc capaç de burxar La pols burella cap a la fada flor, Vull dir, el fat, el fat piu de la bombarra. L’esclat, doncs, L’esclat, oidà. L’esclat. Un vent. Pertot S’espargeix la foscor. Bocins De cossos, rabents. Un braç Cremat a les dents. Hi mossec. Hi mossec, oidà, queixals de cendra. Em trobareu tot plegat ben tip, adu Clafert. El varengatge d’ossos entortolligats A frec de sobreeiximent per cada trenc Enllà. Doncs, i la pell, aitan febrida i Lluent, malva, mirall de la salut sense Cap altre truc de remeis, lletovaris, metgies. La pell, espill del cel on, estàtics, Els estels sobrevivents, Com la qui es quilla lentament, s’admiraran, Blaus pins amb agulles de nit sota la lluna, bo i durant Una altra estona aitan perllongada com la son que els Acluca, els cus a pleret les palpebres, i el son Etern (Etern, oidà) d’en acabat. Esquerdes de silenci entreviades al martelleig. Com ans coien les carns, ara ploien els rocs: fragments De la muntanya. Vaig obrir la boca: un trau Fosc, un pou. De les dents de sílex, em rebotia la metralla. Minyons, sou morts? - una micoia planyent. L’aflat al coll, l’aflat lasciu de la rapinyaire, Lleig! - escopín - lleig ocellot, gargall D’amples ales ganxudes. Tanta d’agoludam, tanta d’agoludam! I això, l’ennuec, l’ennuec...? Catipèn irrespirívola, Irrespirívola, oidà. Pudentor de podriment: la meua Carcassa, indecent farnat, Serp que a la gola te’m mors i rabentment Et corroeixes, com la fusta corcada Que m’entrellava, i espetega, Espetega, oidà, En mandrós plugim d’incomptívoles arestetes.