percipu

Escarxofat al flix com en estrumàs O al seient del vehicle canibalitzat O sots l’olivera veient passar els núvols i els pardals 1. Somriures d’intel·ligència prenys Ací el tens, novament, n’Alistair Cooke Passejant tranquil·lament De bon matí vora el pont de prop l’escola Per on duc cada matí el nen a estudi El riu torna a estar gairebé glaçat del tot Gràcies al Solell gloriós, és alhora glaç i neu molt relluents És atraient de veure i hi romanem badant A caire de vessant Ai, el nen hi cau relliscant En acabat de rembre’l amb mandra Sense esvalotar cap galliner He de tornar a casa, a eixugar’l i escalfar’l Em guaita somrient i comprensiu Gairebé paternal i bo, amb el seu Somriure d’intel·ligència prenys, n’Alistair Ell ha estat testimoni De la gran dificultat que he tinguda Suara bo i entrant a la carretera Del pont que mena a escola Empès traïdorencament I ranca i bare, i anava a dir botiflera Per un altre cotxe - fosc i negre - que m’hauria estimbat Si doncs jo no hagués parat tant de compte Anant-hi a metres comptats, arrapat Fortament al volant Hi ha gent tan assassina pel món A part que ja és prou difícil sobreviure a ciutat Sense un cèntim a la butxaca Sóc conscient que Només en somni ens barregem vius i morts I que tot hi és conseqüent Dolçament i suaument, relliscosament, conseqüent Amb re irreparable que s’esdevé de cop i volta Car retroactivament prou tot té contesta Món molt més lògic del somiar On un somriure bonhomiós t’és nodriment per a la diada. 2. Jagut al caire de la dàrsena, amb dolça melangia guaitant els vaixells qui vénen i se’n tornen, onades d’absurd és quan dormim que hi veiem millor hi veiem diàfan i deliciós: amb la pàtria estorta independent i lliure hi som catalans i hi valem a part sencera mentre que quan ens despertem encara som al bassiot de merda estantissa que es diu ecs! panya on hi hem de fotre de camàlics malganuts venudament traginant llur porqueria n’hi hauria per a engegar’s un tret o millor per a tornar despreocupadament i indefinida a la llibertat. 3. Ací som, i així Ací som, i així. Travessant l’extraordinari amb ordinària captinença Signes angèlics molt espantadors al pitjor de la nit Cal interpretar’ls com a llums folles creades Pels camps magnètics contrincants d’una natura Nafrada. Si a sobre ve a afegir-s’hi de sobte L’avió en foc Qui ve doncs a estavellar’s tan a prop Cal llavors salvar els infants a través de l’aigua negra Els dipòsits de benzina de l’aparell traspassat Per viratons enverinats I esgaripant esbojarradament foc Esclataran, i, damunt, els ferotges terroristes uniformats Que n’eixiran voldran anihilar-ho tot Ja n’estem prou esversats Sòlit bescunç, bah. Tant se val, sant tornem-hi Fugirem sense guaitar enrere La casa la perdrem i tot el que hi teníem La qüestió és sempre poder veure demà I el nostre reeiximent haurà estat Doncs que haurem vist demà. Totes aquelles mones pels terrats Vestides molt mudadament i a l’últim esgarip Amb pantalons foradats part de forat de cul I part de marrera o xona regalimoseta Aquest és el demà ocupat. “Sabeu que miss Floff ovula i s’humiteja per vós...?” (She ovulates and is patently wet for you.) (Is she? I’m flattered, but...) - m’afalaga bontròs Però m’estim més guaitar la festa d’ençà de la barana Oi...? Totes aqueixes historietes de seducció Amb miss Floff, una de les mones més bufones Fent-s’hi la presumida i l’exhibida I llavors els simis més peluts i ben emmarrerats Plantant cara a totdéu i ocasionalment ficant mà A la violència i l’agressió. Aqueixos drames, ja els tinc massa vists Potser me’n tornaré - els badalls em poden Excuses Au.