Fast toward nowhere

Prioritats Em plau bontròs travessar jardinets per assolellats oratges Em plau bontròs mai no pujar en vehicle Em plau donar a cada cotxe o altre vehicle La prioritat Em plau de carregar’m de paciència mentre passen I sempre els donc pler d’espai Car em desplau bontròs d’haver d’ensumar’n Les podrides essències que traginen I llavors deixen enrere com solcs mortífers Pestífers De flagell. Em plau arribar a la feina a la botiga on venc Taronges tomàquets alls cebes préssecs trumfes raïm Cogombres alvocats Em plau entrar a la caseta dels meus afermadors El senyor Guillem Gras La seua dona la senyora Marieta El seu fill en Guim El seu pare, el senyor Pompeu, qui no s’aixeca Mai de la poltrona fins que el fiquem A jeure a la nit I la senyora Marieta li canvia els bolquers Els el canviaria jo, tret que a aquella Hora ja he plegat i dit adéu I me’n tornc a la bordeta guaitant els insectes Enfeinats Pels jardinets. Aquest matinet d’oratge net i assolellat He arribat a la caseta i abans d’obrir la botigueta He vist que els canviaven els fogons Eren uns fogons tots blancs i nets i relluents. Els fogons de la cuina figuejaven Qui se’n fiava, pampalluguejaven Cloc-pius s’apagaven quan més et calia escalfar El cafè i de sobte que no els volies per a res S’enfurismaven solets. Feia dies que li deia al senyor Guillem Que ara venien a les botigues d’electrodomèstics Uns fogons molt avençats, amb finestretes I tot per a espiar què s’hi coïa. He anat a xocar-la amb el senyor Guillem He dit hola a en Guim, qui ara baixarà amb mi A obrir la botiga He tocat el muscle del senyor Pompeu Amb la tendresa que em caracteritza I he felicitat efusivament la senyora Marieta Qui feia cara de preocupada Per la despesa dels fogons nous Però li deia: que no se n’adona, dona Que a la llarga, a la curta llarga i tot Li serà un estalvi, que aquests fogons nous Són molt més eficaços, i despenen menys Energia per a coure més acuradament i aprofitada...? Aleshores m’ha fet un somriure Amb què m’he sentit immensament pagat Les clientes em deien que sí que estava avui Renoi, de filis I que semblava Jesucrist Que és el nom que les dones ara empren Per anomenar un déu jove, barbudet i bo I d’aquells qui per molt que trempin mai Se n’aprofiten - ho consideren, i prou Una altra manifestació de la carn - I nosaltres, oi més, no som cap carnisseria Carnisseria, ecs. Les dones sempre somien en deuetons així I si ara en diuen, com em diuen, Jesucrist Qui sap com en devien dir adés En temps encara més mitològics I com en diran més endavant Quan ja no hi serem Mes els fogons sens dubte hauran encara millorats I potser aquells vehicles portadors de la pesta Hauran estats tots colgats i oblidats Malson de fum espès Malson de golut volcà, malsà.