Onzè lliurament

k) En Lluïsot, un pallasset andorrà



Convalescent, cama amunt cama avall damunt una gandula de la coberta de dalt, em fou ofert d’oir’ls. Llur conversa es mantingué en un anglès bon tros maldestre, d’accents extravagants. L’escena es trobae d’ésser a bord d’un transbordador que, bo i manllevant el tresc de la filosa, anae i tornae entre la costa del continent i la part baixa d’aquella mena de punta de bigot de peninsuleta.



No re menys ben asseguts, els dos personatges fullejaen sengles diaris. Separats per uns tres metres — el petitó, el qui se m’estae més atansat, devia tindre’l jo a uns quatre.



Lletàrgic, m’espargia voluptuosament; cap restricció sexual no em pertocae; era massa lleig i fastigós perquè dingú cregués ni aitan sols factible que fos capaç de desitjar de cardar, i doncs, impunement, podia pelar-me-la sota la flassada, com aquell qui diu davant el nas de tothom, sense que en cap cap no hi hagués cap perill que cristal·litzés la noció que el meu sacseig era altre que cap tic esgarrifador, un afegitó repel·lent a l’horror amagada de la meua malaltia. Dues dones es repenjaen a la barana i el ventijol de ran d’aigua els aixecae lleugerament les faldilles. En pic escórrer’m, les saludaa amb íntima causticitat; gairebé imprudentment, feia empre d’una certa familiaritat (ah, llas, eixorca), i els deia de bellugar’s atès que m’obturaen el paisatge (inexistent, car allavòrens ens trobàem cap a mig trajecte).



Quan se n’anaen, quaix de recules, temoregues i bascoses, les acabaa d’anihilar amb el comentari faceciós i ruc, emès en aquella xerega veu meua, amb prou feines entenedora per amor al vell rogall, i, sobretot, als defectes estructurals amb què fui nat…



—Foteu el camp i negligiu, barjaules, de cloure la porta? Tanqueu, tanqueu, bandarres pudents, que em rofredaré!



Esborneiades, abans de perdre’s entrebancadament escales avall, encar cercaen sense voler l’esmunyedissa porta del canfelip del vent.



En acabat, amb un somriure tort al bec més tort, el nebulogen de la son m’embolicae i en cotó-fluixos em duie feliçment qui sap on.



S’escolà un instant dolcet així.



Llur conversa m’eixoriví. L’un, el qui tenia pus a prop, un pet d’homenoi de no-re (mes, ah, llas, prou ben format, ell), enraonae en un so greu cap al qui m’ere més lluny, un llarguerut i secardí, qui el contestae bo i cridant d’un mou prou escardalenc. Vull dir, la diferència de to ere palesa, i adu amb els ulls clucs podia seguir l’ensum del que s’hi deie sense confondre-m’hi molla. Féu el refilet de l’alt:



—So, from Andorra, yes? You must feel cold in here. For you come from a rather hot country, not true? (D’Andorra, doncs, oi? Deveu tindre-hi fredot, part de per ací, perquè bé em fa que feu cap d’una contrada força calda, no?)



—Not really —hi anae, amb impressionant roncaó, el baix —. No more than here, anyhow; actually, it’s colder, I’m sure. We are in the Pyrenees, you know. (De cap manera. Si fa no fa com ací. De fet, hi deu fumbre més fred i tot. Anem a raure als Pirineus, sabeu?)



—The Pyrennes, what? In the middle of the blessèd mountains, then? (Els Pirineus, hò? Allí enmig dels muntanyots, doncs?)



—Quite, quite in the middle, quite. (Ben bé enmig, sí, senyor.)



—Blizzards, snowdrifts, glaciers, brrr… I went to Egypt last year. (Brr... Allaus, eh? Glaceres, neu bròfega pertot arreu… L’any darrer em vaig arribar fins a Egipte.)



—To Egypt, uh? That’s bloody far. (L’Egipte. Cony, és lluny, això.)



—I’ll tell you. Took me twenty-four hours, by plane. (No ho sabeu prou. Vint-i-quatre hores d’avió, per a fer-hi cap.)



—I see, I see. Long. (Tafoi, cansat, cansat.)



—And what do the Andorrans do for a living? Sheep, yes? I mean, cattle: cows and goats, and baa, baa…, yeh, plenty of bleats, I’ll wager. Indeed, meadows on the mountains, I imagine. (I com es guanyen la vida, aquets andorrans? Ramats, oi? Vull dir, vaques, cabres, i m’hi jug que bels d’ovelletes per a donar i vendre. És clar, muntanyes plenes de prats; ja ho veig, ja.)



—And turism, we’ve got plety of that. (I turisme, bon tros.)



—Turism too. That’s a thought. (Oidà, prou podem, també turisme. Bona pensada, escolteu.)



—No taxes, you know, to speak of. Lots of people coming in from de surrounding lands just to get cameras, clothes, tv sets, even cars. (Sense lleudes, pràcticament, és clar. Gent de pertot els voltants qui pugen com ramats només per ops de fer’s amb càmeres, roba, teles, automòbils i tot.)



—Even cars! You don’t say. (Cotxes i tot. No foteu!)



—Oh yes. (De debò, de debò.)



—Twenty-four hours, though. Go figure. By plane, too. (Ara, com us dic, vint-i-quatre hores, buf. Imagineu’s-e. I això amb avió!)



—Yeah. (I tant, i tant.)



—Shit, look. I always lose my “MontBlanc”. (Guaiteu quina pega, sempre de perdre la “MontBlanc”.)



—Huh? —féu el nan distret, de sobte força destarotat—. The Pyrenees, I said, not the Alps. (Mana? No, no; els Pirineus, dic, no pas els Alps.)



—Always. It’s a strange thing, don’t you think? Got it tax-free, too. “MontBlanc”, that’s the real right stuff, believe me. Lost it, though. Always lose it. Make do with a “Pelikan” now. (Sempre. Cosa estranya, no fa? També de perdre-la sempre… Comprada a l’aeroport, de més a més; franca de lleudes. Feu-me cas: re com una “MontBlanc”. Sí, ves; de moment, prou m’haig d'arreglar amb la “Pelikan”.)



—Ah, pelicans; near the river, I bet. The Nile, its delta, o.k.? (Pelicans, i tant; cap a la vora del riu, segurament; al delta del Nil, rai.)



—What, excuse me? —car ara qui s’havie perdut ere l’estirat. (Eh?)



—Birds. In Egypt. (Aquells moixons, a l’Egipte; en deu haver pler.)



—Ah, yes. Lots of storks. Same storks come to Poland early in Spring. Do you get them there too? (Sí fa, pler de cigonyes. Les mateixes cigonyes qui ens pugen fins a Polònia a començos de primavera. Valtres no en teniu?)



—In Andorra? Quite, quite; we do. On the belfries of the churches. Romanesque, you know. (A Andorra? Cigonyes? Fan niu als cloquers de les esglésies. Romàniques, compreneu?)



—Just a “Pelikan”. —El llarguerut, amb cara d’aconformar’s flonjament amb el seu destí, es ficae a guixar amb la seua estilogràfica damunt un full de la publicació que llegie, per aventura bo i resolent-hi els mots encreuats. (Tot el que tinc ara, buf: una “Pelikan”.)



—And flamingoes, I believe. And ibises, in Egypt, not true? Isis’s emblems, what? (I flamencs, que hom hi trobe a Egipte, fa? I, és clar, els ibis — emblemes de N’Isis, ca?)



—Never did it up to the delta; just the pyramids, the sphinxes, the mastabas, o.k.?… (No, al delta no hi arribàvem; ens quedàvem amb piràmides, mastabes, esfinxs, coses així.)



—Ah, just the desert… (El desert i prou, doncs.)



—Nothing much, really; almost not worth the trouble… (Re de l’altre món, si voleu que us sigui franc; gairebé ni la pena no paga…)



—The Mont Blanc, on the other hand… Quite scenic, impressive… (En canvi, el Mont Blanc, oi? Escènic, impressionant…)



—Yessir, I’d say — the king of pens. (Ací us escolt, mossen. El rais de les plomes d’escriure.)



—Ah-huh… —el pallasset seriós, confòs novament, és clar. (Hò i tal.)



—Devil take it, though! —l’esprimatxat s’emprenyae per cabal, bo i maleint la seua ploma. Llavors, es calmae—. So, you are into birds, are you? (Merda d’estilogràfica!... Així doncs que vós, oi, us n’enteneu, d’això dels moixons?)



—Well… Not really. Not like you. (Home, ves; no gaire. No pas tant com vós.)



—Me?… No way; only so-so… (El tit? Re; no gaire, una miqueta…)



—What kind of birds did you spot while on the Alps? Plenty of eagles, right? (Quina mena d’ocells vàreu púguer veure, als Alps? Hi ha força àligues, no fa?)



—The Alps? Never seen the place. Couldn’t tell you. (Ni idea, escolteu. Als Alps? Mai no hi ficaa peu.)



—Ah. But I thought you just said… (Si m’ha semblat nogensmenys que dèieu suara…)



—Been in Egypt, though. (A l’Egipte, però, i tant.)



—Sure, where you saw the pelicans. (És clar, a l’indret on filustràreu els pelicans.)



—No pelicans, no. Maybe buzzards, harriers; you know, vultures, that kind of nasty bird. (Pelicans? No; cap pelicà. Home, potser hi veia voltors, i falcons i esparvers, aqueixa mena d’ocellarres…)



—Ah.



—Damn! I tell you: I wish I hadn’t lost my “MontBlanc”. “Pelikans” are not up to it. Not by a long shot. No way, man. (Merda, tornem-hi! Ja us ben dic: el greu que em sap, d’haver perduda la “MontBlanc”. Les “Pelikans” no els arriben ni al melic, jotfot.)



—Good. Well, excuse me. (Bé, ja em perdonareu…). Amb un posat de malfiat, el nan lleig s’aixecà i féu continent de fotre el camp cap a dins tot enfeinat.



—Gotta a take a leak? (Aneu a fer un riu?)



—Exactly: a leak, a leak. (Exactament. Un riu, un riu…)



Amb què, bo i guaitant-se’l malament i de reüll, s’acabà de fer fonedís.