en Marcial de qui les opinions es respecten

(La dona d’aquell exuberant català de Roma, en Marcial, se li queixa que per què se n’ha d’anar ell de nits a cardar’s jovencells quan ella mateixa posseeix un trau del cul que hom podria emprar per tal d’obtindre la mateixa glòria que no cardant ell els trauets dels tendres al·lotells. En Marcial li diu que el forat del cul d’una dona, llas, és una mena de segon cony, massa balder, no pas un estretall tan estret i deliciós com el culet d’un jovencell.) “Em pescava quan era dolçament cardant amb els minyons Aquell collons de donota, i em diu que guaiti: Que també un botó de sés ella rumbeja. La dona d’en Jou Mateix així se li queixava, diuen les bíblies d’adés. Mes quin cas en fotia en Jou? No cap! Car amb el seu minyó Continuava cardant. Hèrcules fotia el mateix, i no és pas Que a la seua dona li manqués un segon esfínter més baix. I doncs, exemples rai, a les bíblies d’adés; en Febus Rere la xicotella, i tanmateix s’abeura al cul d’un minyó. N’Aquil·les no es pot cardar la llunyana Briseis, això rai, Doncs, car amb en Patrocle hi surt guanyant. Fotries bé De no comparar gaire el que tens amb allò que els mascles tenen, Muller. Tu el que tens és un cony de parell de conys, i res més.”