2 cigarrets a la fosca

Dos cigarrets a la fosca [Lletra de P.F. Webster, melodia d’en Lew Pollack, mes cantat sobretot per l’incomparable Alberta Hunter] Dos cigarrets a la fosca Dos, dos cigarrets a la fosca I un llumí que s’encén i osca la foscor. Caplleven per la clivella Els trets de qui m’és parella. Dues, dues siluetes retallades Per la somorta claror D’una finestra llosca. Tan a prop i tan remots Com filagarses de somni Trenades per l’atzar. Allí es reunien en secret I qui em fou amant sents que li diu, mormolant: “És a tu a qui vull, és a tu a qui vull.” Dos, dos cigarrets a la fosca I jo tombant l’esquena com qui tomba el full. Només recances, només retrets, I a la foscor dos cigarrets.