Silè Silent: hipotiposi aposiopètica

Silè Silent: hipotiposi aposiopètica A la llotja, i bevent-hi copa rere copa de whisky, els pilots d’avió Toribi Banyut i Rudi Queixals, abans no els cridin per a pujar a llurs avions, enraonen del luctuós cas esdevingut a llur company pilot Silè Silent, i lleument en commiseren. –Trist fat, no diguis... –Ara, rareta, ja ho era, la seua dona: un excés d’alcofoll als voltant dels ulls, i semblava que els pits se’ls feia servar per pius... –Has pilotat mai amb en Silent? Hores abans d’aterrar i ja esperant desesperant-se, servant-se entrecuixes la candeleta ben encesa... –Se l’estimava molt... I això que no era gran cosa... –Xica la nou més soroll mou... –Vaig voler anar a casa llur un vespre que passava part davant llur xalet. Una pudor d’all i de truita mal feta... Gens hospitalari el terreny per als vils invasors... Hi havia un senyal gros que hi deia: gos dolent, i, tu diràs, dic ja us ho fareu... –Patia dels músculs, es veu, esquerdes miòtiques, mioesquerdes... –Un luxe de metges i d’altres cervells científics, diuen... –L’incògnita a la balança, escàs coneixement de la malaltia, un cas com un cabàs, perplexitat a dolls... –Volia sentir’s “fresca” i fer olor de neta. Ho havia provat tot, rentats íntims, aerosols, pomades... –Sí, però una cosa és sentir’s fresc de trinca part de dins, i fer bona olor de part de fufa, bo i guanyant en confiança, sobretot pel que fa de portes de casa endins... –Havia feta de puta cara ans el Silent no s’hi enamorés... Als barris alts, hi era molt popular amb els burgesos més missaires... I doncs... –Qui sap les malalties genitals... Potser això una recrudescència de l’adquirit durant els anys de disbauxa... –No la fa gens confortable a l’hora de certs actes millor fets al dormitori... Vaginosi bacterial, infecció de la fufa, diuen que deguda a un desequilibri entre bacteris... –Productes femenins rai, pobra dona... Qui sap si l’excés de potingues i remeis no li produeix la malaltia nova... Car no n’hi ha pas sempre prou restablint els equilibris; els lactobacils, per exemple, deuen ajudar-hi, cosa natural, fufa endins, benifets palpables, com qui diu... –Ara, a tornajornals, una diarrea irritable, flatulència intolerant... Respirar-hi al voltant gairebé un martiri... –Cal un control agressiu, cal obrir de bat a bat els secrets de l’orgànic... –Això dels lactobacils, te’n calen múltiples exemplars perquè la vagina sigui prou saludable... Una vagina amical, amb flora i fongs i d’altres patògens entesos i bons companys... Xerrant com qui diu ells amb ells... –Això de la comunicació entre microbis quelcom crucial... –Com se’n diu, simbiòtics, sinergètics, sapròfits... –Les canaleres fal·lòpies i els ovaris, altrament... El llevat que hi creix descordadament... –... i una altra cosa és que els microorganismes virals et fotin a parir panteres l’espill mucocutani... Terboleses sospitoses que hi apareixen de trascantó... –Tot un espectre de com se’n diu... Un bé de déu inoït de deficiències: gams alternatius... –Psoriasi susceptible de fortificar’s amb la radiació o en pic exhibida al Sol i tot... –I re que n’inhibeixi l’esquerdament gradual... Tota re m’és nient... Ni nodriments ni ingredients receptats pels metges més inventius... –El Silent tanmateix mai no se li retirava, em sembla fins i tot com si..., que s’hi atansava sense por... –Totes aquelles pudors femenines concentrades, calia ésser valent... –...és que devia abellir-li d’ensumar-les... –Sembla un somni boig... Unes calces i mitges que calia llençar, car ni per milions de vegades que les rentessis recobraven l’olor comcal... –Si li deia que no s’hi fiqués tants de perfums i tot...! Que els perfums no garantien altre que el progrés de la malaltia, i a sobre que ell n’era altament al·lèrgic, és clar... –Teràpies rai... –Ella cridava, somicant: No m’havies mai hagut de rembre de les urpes de l’alcavot! M’has remuda per a mon detriment i per al de la societat! Ara tot redunda en perjudici dels salvadors...! Qui arriba a vella, mal negoci fot...! –Rucades així... Tens raó... –Són els caires fonamentals de la dona guerxada... Els caires guerxats de la dona fonamental... Els fonaments guerxats de la dona cairada... Ningú ja no adreces si doncs les rels... Com collons va allò de la bíblia...? –La col·lectiva culpabilitat perdura enllà de les brases sardòniques de les festes imperials... Quelcom a veure amb el Salamó... –O és a la literatura hel·lènica...? Les postil·les que apel·laven a la bona garrotada del començament, quan el minyó, i més encara la minyona... –Esteses amb el cul enlaire ben atupat per les avingudes senyorials... Com aquells esclaus creuclavats a la pel·lícula Espàrtac... Veieu com es paguen els crims inicials...? –Un cop puta, la puteria li surt pertot... No hi ha déu que ho aturi... Li cosireu la fufa... Tant se val... Prou cardarà per d’altres traus i descosits del cos, això rai... –Només et val l’amnèsia... Aquesta és la millor medecina... –Aquesta, i el whisky... –Salut... –Bo per al mal del queixals, ergo: moi; i per als banyuts, ergo: toi... –“Pel que fa al tit, trob, en pic tot compassat, / Que més val d’ésser banyut que traspassat.” Aquest és el vers del Molière, ningú no l’encertava millor... –El Silent me la tractava amb exquisidesa, amb esponges i claus d’ascendir que li clavava com allò de l’acupuntura... –Fins que la pobra dona ni caminar no podia... –Diu que quan van sortir de ca la metgessa només començava de clarejar... Si devien haver passada tota la nit, amb metgies i punyetes... –A la plaça de l’obelisc, on hi ha l’estació de tren principal, només s’hi veia qualque personatge escadusser, amb abric i capell anglès, i el paraigua a mig obrir i mig tancar, car tantost plovisquejava com se n’estava... –No gaire gent a aqueixes hores de la matinada, no... –Els carrer burells, humits... –Els busos tan escassos i mandrosos, amb els xofers adormits, que no arriben mai... –Es veu que baixaren del consultori ensems, la metgessa i la parella... –El Silent va dir adéu a la metgessa, la qual s’esperava el seu autobús a un arrest, mentre el Silent i la dona havien d’anar a un altre arrest, a l’altre bec d’avinguda, per tal d’agafar un altre bus que els portés a l’altre metge més important recomanat per la metgessa... –La dona, pots comptar, després de tantes hores encara menys, no podia caminar... –El Silent va tindre aquella bona idea... –Oimés vist que no hi havia gaire tràfec... –Va posar la dona d’esquena a terra i li va prendre les cames pels turmells i se la va endur arrossegant-la darrere seu... –Bon sistema per a dur-la dolçament fins a l’altre arrest d’autobús... Fent abstracció dels palters de gos... –De gos dolent i de gos bo... Ha-hà... –Tret que es veu que en arribar a l’arrest, el Silent se’n va adonar que la dona no respirava... –Sí, ves; entre les llambordes, les tapes, els clotets... –Els palters endurits per les eres geològiques... –El cap de la dona, doncs, copets rai... –I copets, i copets... –El pobre Silent desesperat... Hi havia una vella esperant l’autobús a l’arrest del Silent... Li diu a la vella: Em guarda la dona, ara vinc... –Es veu que va anar amunt i avall, a un arrest que hi havia una mica cap a l’esquerra, per si de cas s’hi trobava cap metge de casualitat... –No hi havia ningú, però... A aquelles hores, pots comptar... –Se’n va tornar doncs cap a l’arrest on hi havia deixada la metgessa... Però l’autobús d’ella ja havia degut passar... Tampoc no hi quedava ningú... –Tornant ara doncs cap a la dona... Que trist diu que estava...! L’he deguda matar sense voler, es retreia. I entre plors i llàgrimes recordava: Tants bons temps que vam tindre... Tants de bons temps...! –Havia deixada la dona amb la vella, però la vella no feia cap paper... –Massa de matí per a una vella... –Amb la dona estesa a un ampit o capterrera vora l’arrest... –L’he morta sense voler... El greu que em sap... I tants de bons temps, tant com rèiem i... Ell... –I ara alhora no la pot ressuscitar... Com s’ho pot fer...? No és pas cap metge, ell... –Pilot d’avió i a córrer, vós... –Corrent com un boig d’arrest en arrest, per veure no fos cas que s’hi esperés cap metge qui llavors la sabés ressuscitar... Amb allò de rebufar-li el buf al pit... –Gesta inútil, pobre home... –Creus que l’innocentiran...? –Home...! –Em sembla que ens criden... –Avió aturat no guanya nòlits... –Doncs som-hi... –Trip-trap, trip-trap...