En lloses dates

En lloses, dates que et fan obrir els ulls Aquell veí meu inscrivia lloses, Portava ulleres per a salvar’s de noses; La pols dels marbres feia plorar els ulls De qui s’atansava a guaitar’n les dates. Un ràpid càlcul et robava envant, Cap a l’instant on migren les sabates Pou avall, pregon, en sords aldarulls De dates als trulls: cràters que l’atlant Del teu enteniment pena a combatre. Per l’estimball d’esportellades closes S’ensorra tot – padellassos, poms, proses, Dades, retrats: l’atrotinat teatre Del titella colgat, de qui, com grates La pols, veus que en tens les mateixes dates.