Malencònics cons de foscor pregona: embuts cap al forat

Reguitzell melangiós na Didion t’hi fa pensar: dificultat d’acceptar la mort (d’algú tan proper com qui ens ha acompanyada la vida), dificultat d’acceptar’n la mort, perquè la pensem com un greuge, quelcom dolent, lleig, comès contra naltres (comès per qui...? pel mort mateix...? pels fats...? per les vapors interplanetàries qui com espectres gens astrucs adquireixen ulls i goles fosques...?) un crim, potser, àdhuc, una maltempsada, un cop baix, una atzagaiada, un tort molt lleig, tort, quan l’altre es mor, un ultratge contra naltres – contra naltres, contra naltres, malaguanyats, no pas contra el mort, el qual, estort de tot mal, angoixa i cabòria, ell, rai, és clar. arramba’t a port, acotxa els pals, desa eixàrcies i velam. til·les i orxates, carcèruls a covar – famosa brouada, xufles a esprémer – i enfredorir ben fresc. endreçúries a escatir. ton pliu a acomplir. vingui o no a tomb, tos mots a exprimir. damunt l’àbac, l’ídol – a coldre. arbitratge dels esclavatges – cal trampejar-s’ho. tombes un toro d’un cop de puny – neguitosa heroïcitat. amb urpes escansòries (prou serveixen per a escalar) t’enfiles on, contubernial, hi ha la gentalla qui vetlla l’espectre qui has esdevingut. finestra avall, carrers corcats, cucats per cucs, per corcs, per gent. ningú no t’hi trobava a mancar ningú no t’hi trobarà a mancar. el món no és pas més naquis sense el teu pes gens important. fes-t’hi, doncs, de dol. truca al capdemort, i entra-hi, malaguanyat, a la foscor. tots neixem morts. la finestra és massa breu per a guaitar la vida. el paisatge de la vida va de mort a mort en un esbufec d’aire roent, podrit. se’t tanca la finestra tantost se t’obre. (i més val.) el viatge s’acaba com qui diu abans de començar. els senyals dels trànsits desapresos ràpidament. les sueques serioses, lletges, qui es panseixen en un tres i no res. (et tu, Utte...?) (un truc curt, nu.) les gracietes que sonen buides, les riallotes balmades, quan el dia enllesteix. el teu passaport denegat. cal tornar doncs a empaquetar el mateix desori. més valdria cremar-ho tot. espadat avall, carcassa qui es podreix. de dol, de gairell, com cagalló esgarriat pel cec, budell atzucac. ja no et trobaràs altre que, amb molta de sort, fet pedra, copròlit, rudiments, quelcom lúgubre, record de mort.