flor qui es panseix com el món roda

Quiet a l’ampit, només el que hi albires, ullnú Per les finestres de la nit mentre matina apareixen entre la fina boirina les dones qui hi gaudiren cardant de valent a l’aire lliure de les fosques... Caminen de presseta ara per tal d’arribar’s a la cuina part la porta de darrere a fer-hi l’esmorzar per a llurs marits qui són a frec d’eixorivir’s ran el tritlleig del despertador. Durant la nit els marits dormiren com socs car la feina durant el jorn és qui-sap-lo ujaire.

Només a l’immediat reduiré l’horitzó de bon matí les dones qui estenen la roba s’estenen. tanta de salut i múscul la boca se’m fa aigua. al Japó glaç que tot ho enferritja, paralitza les claus envernissades d’espesses capes de glaç cap clau ni obre re ni serveix de re no poden obrir cap pany. els forrellats també encallats les baldes enravenades, encarcarades massa grasses no entren al trau ni al ganxo, inútils, balderes res a tancar, res a obrir. a cada nova casa els mobles desballestats... molt a llençar encara. tot se li esvalota al seu planeta tot hi és ara desordre, catàstrofe i mort total. passa sota l’influència de Mart vermell irritat i sobreïxent de sangs podrides. sortint del museu darrer tren a la neu, glaçada com pedres (a casa nostra, a la nostra pàtria el bon oratge... ah enyor si doncs no hi manés l’opressor). cada nafra, plaga, llúpia xifra o osca del patir. no comptis tant mai no cobraràs. de fet, sempre tothora ja has cobrat. pujant i baixant escales faig tard a les devocions els autobusos són a punt de sortir els nens perdran l’autobús de l’escola. i ara! i ara! – fa cada escandalitzat. i ara parlant d’altre deixa’m llepar’t el cony posarem pau pertot arreu. i llegiré rosa, romàntic com ma mare i a pendre pel cul el món pels fastigosos fins a la rel aritjolat podrit fins al pinyol gens redimible, ja hi som. “na Jane s’havia vestida amb més de cura encara que de normal ja no hi ficava amanida avui a conquerir el que romania per conquerir del cor del bonifàs bo i confiant que aquest bocí salvatge no fos un bontròs de massa no li ultrapassés tant de desfici car una vesprada només t’ofereix tant d’espai per al tripijoc i prou.” “de sobte tanmateix l’aclaparadora sospita la prengué que el bonifàs no hi fóra que hom l’havia a dretcient omès entre els convidats a la festa...” la japoneseta si la beses de cop-descuit la suor la pren. la farineta damunt els mels se li fa pastetes lletges i li demanaré perdó no pas pel petó això mai mes pel traïment de les farinetes. sua assaonades aixelles als ulls xiloies de mugró quan el premc els cavalls blancs de la llet qui em colquen pels prats nevats de l’escleròtica. m’he fet fabricant de mitges de niló de l’obtenció del niló mateix... al teixit a l’afaiçonat al cosit a l’empaquetat. cosit i empaquetat: darrer estadi de producció i tot al voltant pudoreta de dona que ador. enterreu-me en cony colgueu-m’hi vull dir, enconyiu-m’hi doncs. no això és massa brut cremeu-me, mort i que més tard doncs les meues cendres siguin ingredient de pomadeta de cony.

Sil·labari d’atleta Li diu la dona: Respiraes feixuc. I m’ha semblat que clapaes masseta. Per xo t’he eixorivit. I ell: “Somiaa la terra: com bleixae feixuga Part davall la neu qui es desglaçae. Bo i fent camí, guaitaa, com me n’alluny, Part damunt la neu, les gentades properes.” Hi toques si em destoques. “I hi era i sabia quin ere el meu destí. Com el sé ara. Que és d’ésser sol i d’allunyar’m lluny com puc Dels congosts de les voludes.” Voludes de voltors, destoca’m! “Dels boldrons esmeperduts qui es congrien, infecció. Voludes al bull, ara règees, marcials, armades, Adés estocàstiques, com flagells, qui sap,” I amb xis bares i màquines de trascantó. “Eixelebrades. Sempre prop, en la relativa soledat, Duc el llapis o la clava. L’aixec, dos copets… Voludes dels voltants, Orquestra!” Comprenc la neu, o els pits, Blancor tibent de terra larvada, Bleix feixuc d’afermar-s’hi. “La meua mà: petjada.” Tostemps el teu desig: ésser lliure. “Cavà que això dels somnis…?” Em toques si hi toques. “Hò ves, saps què? Hora de llevant’ns-e.” Boranit i bon’hora.