(hi ha el bobilaire i hi han fragments èpics a betzef)

urpa amb arma

urpa amb arma
gratant on pruï

divendres

Flagell de les religions















Flagell de les religions (només 3 notes)













1. Només l’ateu







Només l’ateu és prou digne

d’ésser humà.



El cristià, el musulmà, l’hindú, el jueu

quin aixarop de falòrnia impaïble

no s’han d’empassar, esclau

llepa-brutícies

cadascú

sense urc ni dignitat

pujat en el fàstic i la monçònega

quin aixarop de gasofi

no els empapatxa fins al clatell de porc

qui repapieja i es rabeja en sangassa

i llavors tota llur agressió

d’inòpia, inèpcia, dispèpsia

l’han de muntar en carro de combat

disparant a tort i a dret

matant a gavadals

mentre l’ateu

tranquil·lament

i lliure

harmònic

tirany amunt

va a peu

cap a la pedra.


















2. Només hi ha mai prou assequible la desfeta










vostè diu escola, jo en dic merdola

vostè diu pedòfil

jo dic és bo de fer ben sovint vida intrauterina.



vostè diu teologia, metafísica, escolàstica...

jo dic deixa’t d’ostes i vine que et llepi el cony.



vostè diu rabins, talibans, capellans, gurus

jo en dic abusacanalla

qui caldria esclafar sense més ostes.



vostè diu déu

jo dic no ens podreixis el cervell.



vostè diu escola, jo en dic merdola

i dic oimés rabins, talibans, capellans, gurus

l’únic que ensenyen: merda

la canalla en rep un cervell podrit

amb el qual només continuaran de fer això

podrir el món encara més.



dius esplendor, dic resplendor

dius ultratomba, dic tot hi és podrit

dius resurrecte, dic caducitat

dius no fos cas, dic demagog.



dius sinagoga, dic merdagoga

dius mosquea, dic merdea

dius església, dic merdésia

dius catedral, dic merdal.



a tots els temples

per a tots els déus, això en dic, latrina.



i tot el que s’hi diu o fa, merda

merda i prou

i de tota aqueixa merda que no cal

tota aqueixa merda d’afegitó

me’n vull desempallegar.



oh, per a quan

les inútils bombes

totes apilades al bon indret ara

per tal que tant d’aberrant

esborronador

emmerdegament

no sigui al remat nul·lificat!



si haguessin guanyada la guerra els altres

si l’haguessin guanyada els ateus

què hi hauria ara?



hum

ja sé el que no hi hauria

putrefactius de cervell delegats per aquell invent

putrescent: déu.



sense déu, on és falcarien els putrefactius?

alguna altra falòrnia haurien inventada

car com mates, tantost caplleven, els putrefactius

sense esdevindre un podrit?



no caldria pas

una mica més d’humilitat

i aleshores limitar’ns al concret

i prou...?



ridícul com un carter

amb els meus pantalons curts

i els meus mitjons negres apujats fins als genolls

lliuraré les noves en sobre clos

a cadascú dels qui teniu bústia

o nom.



ara esperaré que de tots els llibres

que posin a la venda

pugui si més no comprar’n un

el que no diu falòrnies

tret que un dels opressors arriba

amb la butxaca plena

i, senyorívol, elegant, mascle, s’atansa als qui

els estan posant en lleixes

i encara ni els preus

no hi han adossats

i amb ells hi xiuxiueja un instant

i tot d’una doncs ja ha comprat el lot

sencer, no em deixa res

només les cendres

i el fum del seu vehicle

que m’espols balbament

sol en la ridiculesa, carrincló carter.



i et vindrà si piules gaire

l’escamot de repressió a la cambra mateixa

on fas la viu-viu.



els reprimits

ens fotem tant de fàstic

hom ens humilia

i ho acceptem contents i satisfets

tret que, a sobre, hi afegim

i ens autohumiliem encara més fort.



ens foten davant tothom quinze vergassades

i ens n’anem en acabat a un raconet

no pas a plorar-hi

a autoflagel·lar’ns-hi amb trenta vergassades

o pus.



ens fan anar davant el capitost de l’escamot

qui vol humiliar’ns davant les noies

ens diu: Hi ha quelcom...

hi ha quelcom que cal que toqui a algú

a qui li toca...?




respons, molt assenyat

doncs depèn del que sigui que hi ha

depèn del que hi hagi:

Si hi ha un bon cony, doncs per a vós

a vós us toca i pertoca

si hi ha una garrotada o un tacó

doncs per a mi, és clar

a mi em toca i pertoca
.



tothom se’n riu

i troba la contesta adient d’allò pus.



“si hi ha bon cul, doncs per a vós”

repetiràs

“si hi ha cap mastegot a rebre, si hi ha cap destrossa

doncs per a mi, és clar”

i hi insisteixes

amb un somriure de datpelcul

mentre se’t fot la dona

(i la dona mai més contenta)

i se’t fot les filles (si mai en tenies)

i les altres noies

qui se te’n foten i et torturarien

si et donessin cap importància

que palesament no tens

car si has salvada la pell

rai, ja has fet prou

què vols més

au

fuig ara que pots

ara que el monstre està ocupat

i content.















3. Només reblant-hi








S’escauen sense altre remei les escaiences

i qui les aturarà, ah, malastrucs

si l’educació falleix...?



L’educació, que és l’encaminament

cap al bon pensar.



A començs dels anys 40 del segle XX

s’esdevingué a la Terra

una guerra entre fortes potències territorials.



Una de les potències – religiosa, és a dir

atapeïda de vils, deshumanitzadores, rosega-cervells

falòrnies – s’alià al capdavall amb una altra

de les potències – atea, és a dir

aferrada estoicament a la realitat – la qual

per motius estratègics – és a dir

malignament guerrers – s’havia abans aliada amb

la potència (atea) qui

pel que fos

havia iniciada les hostilitats.



Gràcies als calers

i doncs a l’armament que aqueixos calers

podien comprar

d’una altra potència religiosa perifèrica

qui s’afegí, per motius estratègics, és a dir

ullant el guany ulterior

a la potència religiosa qui era a punt

de perdre la contesa, les forces religioses

i una de les atees, ara per motius estratègics

deseixida de l’aliança anterior

guanyaren la guerra.



Ara començà (a mitjans anys 40 del segle XX)

una altra guerra que en digueren freda

entre la potència religiosa i l’atea

guanyadores de la guerra d’abans.



Cap a darrers dels anys 80 del segle XX

la potència religiosa

al capdavall guanyà.



L’atea fou desfeta.



Els ateus desfets, només romagué ara

la possibilitat de guerra

entre obscurantistes

supersticiosos

plens de merda i falòrnia el cervell.



Els agalius eren molt lleigs

ominosament desastrosos.



Guerres entre obscurantistes

són sempre guerres d’anorreament

de foscor total.



Llavors, tot en mans dels religiosos, els claferts

de falòrnia es deixataren doncs

la disbauxa de la desraó s’instal·là

i destruí en escruix la puta Terra.



Sort per als qui vivim en planetes més educats

les miques esmolades de la rebentada

no ens arribaren altre que carrinclonament disfressades

en fats encenalls malencesos de llunyans

muts, focs artificials.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

estona fa i dèiem quelcom d'altre

hà!

La meva foto
L'Alguer, Països Catalans
Som-hi, som-hi

Douderreig Rovells

Douderreig Rovells
corretjós, desaltós