Fugaç finestrella

Fugaç finestrella a l’ésser








Aquesta fóra la fórmula:



Viure en un sol dia

Que circumval·la la nimietat de l’univers.



Viu ràpidament:

Quan ho hagis vist tot,

Tanca la finestra – que més tard el temps

No t’arni ni et rosegui una ànima roent.



L’angoixa d’haver-ho vist tot

I haver-ho doncs de reveure

I ja no voler deixar-ho de reveure:

Hàbit lleig,

Hàbit brut del viure.



Se’t repeteix, se’t repeteix,

I tanmateix prou ho has de sabre:

Com més dies vius, més te n’adones:

Cada dia es col·lapsa en un:

El dia on et mors.



I que hagis viscudes vint-i-quatre hores,

O sis-centes o set-centes mil,

A fi de comptes és el mateix:

Se’t trenca l’hàbit.