L’inerme el migparteixen de cop-sobte

L’inerme el migparteixen de cop-sobte







L’armat va armat,

Tu vas inerme.



Se t’atansarà

I tractaràs de llegir’n la fesomia,

I abans no hauràs

Escatit

Amb quina jeia no s’aixecava

Ja t’haurà migpartit

Amb el seu sabre molt esmolat de reglament,

Car “aqueixes eren les seues ordres”,

Fos quina fos

La cara que

Fotés

Mentre

Se

T’atansava.




Te l’etziba de mandró,

I, d’on de tu n’hi havia un,

Ara n’hi ha dos.



Bona cada meitat per a rostir

Mesellament damunt graelles,

Com boc

Sorprès

Mentre

Peixia,

I el maeller

L’estaborneix

I l’obre

En acabat

En canal.