sense gaires fums

fet sense gaires fums, com tot el que prenc en horitzó sóc jo qui es va adonar del foc a la casa del davant el foc que amb flames rugents consumia el roure davant la casa encesa. sóc jo qui vaig entrar a la llibreria de vell on les dones universitàries venien llibres a preu molt reduït aquell diumenge especial. sóc jo gràcies a qui sense gaires escarafalls totes les dones i alguns llibres de més vàlua es pogueren salvar de la cremada i en tot cas del caòtic rebombori que hauria pogut posar en perill qualque vida o altra. sóc jo qui amb prou posa rebí els agraïments de les dones i minyones sobretot d’una de les minyones amb qui, convidat, amb el seu cotxe més tard anàrem a guaitar les celebracions del nou any xinès amb milotxes gegantines que sallaven pel cel. dracs i pseudoavions plans i acolorits plens de focs d’artifici glorioses esteses enjòlites surant entre atmosferes, en formació i sense com esquadrons de bombarders i com ocellarres, com pterodàctils solitaris. i parlàrem animadament de dones i de mots, de llibres i de focs i alhora pensava, acaronant-li suaument els ulls al cel quina pell quina pell de les cuixes més fineta!