Burroughs: Els americans regraciem (i tant) la providència

William S. Burroughs: Thanksgiving Prayer (1986) Els americans regraciem (i tant) la providència Mercès per tant de gall dindi i tant de colomet migratori fets per a esdevindre merda garbellada pels molt comcals budells dels americans. Mercès per tot un continent fet per a fotre malbé i enverinar. Mercès per tant d’indi fet perquè ens proveís amb una miqueta de perill i dificultat. Mercès per tots els vasts ramats de bisons fets per a occir’ls i espellar’ls, i deixar’n les carcasses que es podrissin. Mercès per tant de coiot i de llop fets perquè hom hi posés un preu per a eliminar’ls. Mercès pel somni americà fet per a fotre-ho tot adotzenat i fals fins que la mentida no hi claregi. Ah, i mercès pel ku-klux-klan. Mercès per tanta força d’ordre qui pogués anar assassinant negrots mentre ditejava les osques al revòlver. Mercès per les molt decents fanoques beates amb llurs àvoles carotes fastigoses, tibades, amargues. Molt agraïts pels adhesius que diuen “Aixaféssim un marieta per tal d’honorar Crist.” Agraïts per la síndrome de la SIDA dels bons laboratoris químics triomfalment eixida. Mercès per la prohibició i per la “guerra contra les drogues”. Mercès per un poble on ningú no té permís per a ocupar’s del propi nas. Mercès per una nació de delators. I tant, agraïts per les tendres memòries d’antanyasses... Mes ara, ep! “Aixeca els braços, vejam on t’has punxat! Sempre fores un maldecap sempre fores un pagerol...!” Mercès pel darrer i el millor traïment del darrer i millor somni dels humans.