Maria del Mar Bonet, a goddess

Com podem mai retre’ns com a poble si tenim na Maria del Mar! Com podem mai retre’ns com a poble si tenim na Maria del Mar! Amb na Bonet sempre retorna l’esperança contrada de valents! En aquest món tothom hauria de tindre dret a na Maria del Mar! Car altrament on és la justícia...? per xo va tot tan malament! Escoltéssim-la com cal escoltar-la si cal entendre mai res! Ullclucs i extàtics, cascú com qualque paixà immensament agraït als fats! Sense que ens roseguin l’enteniment els milions d’humans! Els milions i milions de dissortats injustament lluny bandejats! Lluny els bandeja hom de la joia immortal d’allò més Bonet que hi ha! Bonet vol dir ni dolent ni malalt ni adolorit ni boig! Bonet vol dir que et pots ajeure alleujat amb prou lleure i permís! Amb prou marge de vida per a assajar de comprendre allò gloriós! I per a jaquir’s travessar per l’expressió més refinada del sublim! Maleïts de la terra – són de plànyer, reus innocents qui de la font els veden! Reus innocents, i tanmateix cosserament espletats pels paixàs repugnants! Paixàs només rosegats pels cucs àvids qui els entrevenen els palters d’empelt al crani! Car no hi tenen cervell, hi tenen garneus garrepes cucs àvids qui interdiuen la gent! Qui no permeten la gent d’atansar’s a la bona mar de la cançó estorta! Repugnants paixàs qui peixen els continents llefecs, nyeu-nyeus i poderosos! Qui peixen els continents erosionats amb cadàvers d’ignorants! Fruiria menys, per feixucs càrrecs de consciència atuït, si no fos, si no fos...! Apagaria àdhuc l’aparell si no fos doncs que haig de regraciar els fats! Poble sencer, regraciéssim els fats qui na Bonet ens duen, per qui l’esperança reneix! Com podríem mai retre’ns com a poble si tenim na Maria del Mar! Amb na Bonet sempre retorna l’esperança contrada de valents! En aquest món tothom a na Maria del Mar hauria de tindre-hi dret!