No só cap comuna, vós

MORT ALS OCUPANTS Us haig de maleir doblement Pel que sou I perquè ocupeu el meu temps. Pel que sou, entesos? I perquè m’ocupeu el temps Me l’ocupeu, i és meu I en ocupar-me’l ja no n'és Me’l robeu. Si fotéssiu lo camp...! Si d’espetec no desapareixíeu d’on visc Mort sobtada, dinosàuria Pitjor: sense que en deixéssiu Ni esclau ni aup Ni rastre ni solc ni cendra ni llepís ni memòria Au! Car altrament Poc hi cabem. Maleït Què hi tinc a fotre al món Amb tota aqueixa purrialla? Borinots, líders, autoritats, buròcrates Jeràrquics, monàrquics, és a dir, dretans Nacionalistes d’estat, és a dir, feixistes Totes aqueixes larves mòrbides Sempre amorrades als privilegis Buidament ensuperbides pels calers. Assassins, militars, capellans, és a dir Paràsits. Dogmàtics, apodíctics Rectes, és a dir, hipòcrites, colltorts Nyeu-nyeus D’oir’ls el sarcasme se’m sobreïx Pels traus de les orelles. Acadèmics, ecs, triple vòmit Triplement repetit; no, més: Com comonir’n la cuca Massa sepulcral Vomitant-hi sis-cents seixanta-sis camins Pel cap baix. Clercs bocaplens de l’esbufec Tifa, pudent, fofot. Els odii sobretot, tots eixos bocins de merda Empestant, perquè ocupen el meu temps. O prou, que se’m desin Que no els vegi pus Quin descans On fugir? Garlaires, com ploms, predicant Aconsellant, estatuint, ordenant Jutges judicant Pontífexs pontificant Només garlen i garlen perquè No tenen res a dir. Què collons saben? Gent Inútil, patuleia infame Militars, capellans, buròcrates Especialistes del nyic-i-nyec, nyac, nyic, nyoc Nyigui-nyigui, nyago-nyago Nyego-nyego, nyuc Nyec, nyuf, nyof, nyaf. Ells amb ells s’assalarien Unten, subornen, estintolen Abominació de batibull on hi cap Tota la casta cagallona dels umflats. No et fot? Com larves mòrbides Pul·lulant pel mateix carnús Tanta d’agoludam irrisòria, encarcarats Mestretitencs. Si tanta de lluminària no els podia Eixarreir com cucs Electrocutats Qui esclaten en cendres! Quina figura presentaré ara al futur Quan em posaran que vaig viure Amb tota aqueixa xurma ultrarepugnant Que m’ocupa el temps...? Renecs en serralada Qui es perd per l’horitzó D’un infinit si fa no fot sideral No. M’estimaria cinquanta milions de vegades més Que ja no hi fos. Que no m’hi esmentessin pas Cronicaires vers d’un temps Ja net. No en diguin res, quina Vergonya d’haver de compartir El temps amb els vírics ocupants. O que... Això facin Anacrònics, macarrònics, lògics i Catacrèstics: Prenguin els meus escrits lliures I els encabeixen a una altra època L’època que els correspon i convé a dreta llei L’època on els drets de tothom eren lliurement respectats Sense legions ni religions De faldilletes armats i ultraorganitzats (Carrinclons de caldéu Llavors i per sempre més D’empertostemps Pel segles dels segles Tan ridiculitzats...!) Ja em fiquin Si els plau En un altre temps Per caritat, per caritat. Doneu-me’n, ca, un altre Preneu-me aquest temps Us ho deman en infrasò, a baixa freqüència Remot en la llunyària Com un altre elefant bandejat Qui amb la pota Escriu la seua presència a la pols Pobre, esparracat, des l’ombra Amic de viure i mirar, molt digne, solitari Esquerrà. independentista, ateu Clisteri d’imperis Rovell de cilicis I d’altres esturments materials De guerra i de tortura Tant se val, de submissió. Corc d’urc, ja hi sóc Ratador dels imperials Font i origen de tots els mals Això crec i així m’és vijares Ja em cagava en llurs pares i mares. Ella procrastina i dilata Ah, dona sens seny, insensata. Ell, pitjor: És caçador. Culpintat M’han disparat. Un altre temps Per caritat. Així fos, i, com dic, gràcies Gràcies.