dudú-dudú-duad...d...d...d!

Banyes pòstumes i tot Què hi farem M’he mort, m’han dut al crematori Llavors, sortint del crematori La dona s’ha ficada l’urneta a l’aixella I de bracet amb un antic drut qui la consolava De valent, dient-li (no crec pas que de riure) Mots gentils com ara: pobrissona vidueta Tots prou rai que t’hem d’acomboiar Que aquest mal tràngol no t’aclapari I així anar fent, se n’han anats al piset d’ell A cardar. Com a les tantes de la matinada feia cap a casa (La casa on ja no hi sóc sinó ombra i trist record) Ha pujada (la dona) de dret a la sala de banys Amb sota el braç l’urneta de les meues cendres Que bona dona com sempre ha estada No s’ha oblidada pas al faldar de la saleta Del seu mascle fort. No gaires dies abans de morir’m Me’n record ara que li havia dit You know, cinders, I mean ashes Are very good for washin’ the clothes. Ho ha fet sempre, coindeta rai. Tornant de cardar, sigui l’hora que sigui Es fica a la sala de banys I neteja les calcetes plenes de lleterada De secrecions – i, de cops, de taquetes de sang De llepissets de merda... Doncs ahir que em cremaven igual Ha ficades les calcetes totes llordetes Al fons de la banyera Hi ha vessada aigua tèbia tirant a calda I s’ha posada a rentar-les ben rentades Amb les cendres Amb les cendres Amb les cendres del seu malaguanyat Marit. Com ha destapada la bunera M’he enfugit canonada avall Al duad per on damunt davall baixem Entre estranyes bromeretes Tots els morts – banyuts i banyats.