Onades d'àcid

Passi-ho bé, o Dues maneres de fondre’s Passejàvem de bracet per les barriades altes. Ens sobtaren els aldarulls. Empentes rai; la gentalla renillen d’impaciència Boques roents se’ns foten a la cara. Odi nodreix odi ràpidament. Un armat es despatxa cap a nosaltres. Com s’immisceix a la nostra mortalla Ens ajupim... Ens agenollàvem (en plec acostumat) Perquè ara lo cap ens fos tolt. Tret que alhora burxàvem adeleradament Amb les urpes la terra. La terra. N’eixiren en escamots reguinyosos Els gats del soterrani. Centúries closos, s’havien anats reproduint ells amb ells. Ara bestialment afamegats Molt pudents i bruts, ixen a la llum reganyant i famèlics. Famèlics, amb un de monstruós Entre l’esparracada munió Semblant a hirsut pol·luït ornitorinc Qui em té l’ull robat. Robat; si gosava, el roplegava i me l’enduia a la platja també. Platja on assegut t’ensorres lentament Per a tornar’t també sorra... Sorra en sorra, fos Com monument si fa no fa antropomòrfic afaiçonat amb sorra Que al capdavall et reconeixes que No pas altre totes aqueixes hores no fores. Totes aqueixes hores, mentre guaitaves endavant La dona. La dona qui com totes les altres dones Qui s’aventuraven a l’onada qui les despullava I llavors espellava I llavors entre els breus esgarips d’esborronament En feia esquelets Com ara si l’oceà era oceà d’àcid S’aventurava a l’onada.