Escosint pels afores de Brussel·les (1979)

Escosint pels afores de Brussel·les (1979) Feble infidelitat: enfit, sangfoniment D’absència que de consuet duu a l’enuig. Mentre triomfa el martell de l’oblit, S’escalfen d’altres delits. Ultra banyat per la pluja freda, Haig de blasmar la deseixida avinentesa Que no tinc de veure’m sec En alt cim qui s’emplomalla Amb escadusseres herbes de flaire. Buidors d’espantalls que pengen, Com mocs, esquers lleigs. Bruixots es vanten de qualque frau Obtús a l’aixopluc fumós, Mentre, fora, els vincles de neu Enfosqueixen encara pus La vista del falconer. La lot, amb la força de la llum d’un llamp, Es llença rudement sobre els dissortats. Subtilment s’emporugueix l’egipcià. El trastoca la boira, i de sobte crida crits D’esglai en la refeta foscor. Ni sap Qui l’ha fitat: potser cagot i pegós, Portador de pitjor malastrugança. El vent pudent dels aparells esbudellats Erra com foll pels mediocres mitjans, Ateny i malbarata els qui colgats En mantes flassades Passarien més volonters indetectats. Enforteix el místic les tisores, Les esmola en pedra flonja; I un bonjan forasenyat es neguiteja Entre cordes i branques d’ametller mort. El malfeiner treu la flauta i avia tonades Que ensems esmena massa insistent. Postrem intent, infiltrant purrialla…, Mentre les cabres plaïbles peixen al Sol Pastorívol del suau carenat on La rèplica assolellada, mai no foragitada, Encara em pertany. A l’asil s’hi menja roí gasofi, La beguina repta totdéu, Els saigs embatanats Reparteixen llenya seriosa, Brams de mareig Farceixen el bròfec reialme. Els fruits de l’eunuc, miquinòries Rectament passades per alt. Hom li passa per ull, per l’ull, Mavull, la fava. S’oeixen grolleres favades Represes al lluny, tota la gamma. Apaivagament visceral. Tret que a la cantonada hi ha Qui defuig, ineficaç, La febre de la faç que a tomb de llit Coopera amb l’ajupit qui, Desesmat, justament la cercava. Tres cares de por sobtada, Cavalls davant la mort. Esglai triple, doncs; ensems Llurs ulls esfereïts, I els meus…, Silents…, De molt amatent Falcó.