Qui recollirà ara el gos mort…?

Qui recollirà ara el gos mort…?





Que qui recollirà el gos mort…? Doncs, escolti,
Això rai; pel que a naltres pertoca — i, pertocar’ns,
No ens pertoca gens, cregui’ns — sigui qui sigui
Qui hagi de recollir’l no serà pas naltres,
Pilars molt reputats d’aquesta societat.



No rebaixaríem pas els ja molt comcals
Principis; al contrari, som per a l’enfortiment
Dels desinvolucraments.



Ens hi abellim, ben deseixits, gens engatjats,
I exigim així mateix que ningú contamini els indicis
Que amb tota lliberalitat hem proveïts.



I ara el fel afluixeu-vos-el, no us volem pas tan
Ombrívol. El cas és no res, s’entén a la primera,
S’explica com qui diu com aquell qui… Veurà,
L’afgà de l’hostessa garranyigava, ans bordava,
Ans ganyolava el dia sencer que era un no dir.
Ens duia gairebé a bogeria i lletjoreta, molt
Diferents del que som per poc que hi hagi
Aumon prou normalesa. I esdevinguérem
Roents amb l’insistència de tant de poixèvol
Rau-rau — pugeu-hi de peus, recodonys.



Tant se val, us assegurem que, trists, prou.
Car ja em direu on hi ha la molsosa gràcia
De sentir’n per comptes ara, del maleït
Capó greixut, els espeteguets mentre es corromp
Al fons del pou abandonat…?



S’estimbà al buit, al pelut abís
Del forat desnonat — al llavi, al tap,
On provà encuriosit d’ensumar-hi i potser pixar-hi.



Sense ajut, ho jurem, ha degut relliscar ampit
Avall. I que hi aterrà amb un so somort esfereïdor,
Com diu hom dels cossos qui cauen. I desaparicions
Així, d’acord, són força corsecaires i tot allò…



Ara, no recollim pas naltres aquella brutícia,
De cap manera, ca? No pas naltres, tenim
Principis, i hem transformat en virtut
L’hàbit del tranquil desinvolucrament, tat…?