Entres de franc al tren de la mort

Entres de franc al tren de la mort.





Això dius, me’n tornc cap a casa,

I deixes enrere tants d’afers

Com et lligaven al cafarnaüm

De la ciutat dels vius, sempre plena

D’al·licients i de perills.



Entres de franc al tren de la mort.



Anirà aitan rabent com calgui,

I anirà clafert de gent,

Així que, agafat per por de caure i perdre’t,

Et caldrà estar-te fora,

Damunt qualque pescant o marxapeu,

Fent l’amor, per poca sort que tinguis,

Amb cap generosa hostessa

Qui et portarà l’escalforeta d’una flassada

I et mostrarà pler de frisança.



Et demanarà fins on penses anar,

I et donarà un petó molt regalimós

Enmig del teu explic massa llarg.



Cert és que entres de franc

Al tren de la mort.



Dintre, hi ha dos orgasmes.

Hi ha l’orgasme de l’amor i la sort.

I l’orgasme del fat i la mort.