Carxena en rosa

S. Valentí massacrat, o de les ulleres qui jovialment relluen. Cada matí a la meua dona Jacinta Li duc, ben dreta, la pinta. El dia de s. Valentí Li dic: “Ara vinc, ja sóc aquí, Amb el pinte ben dret davant, Ja a mig camí… de mi.” L’endemà, dia de s. Valentinill, Assidu ja li pentín lo pentenill. L’endemà d’aquest, de s. Valentinufa, Li pentinaré, és clar, els pèls de la fufa. L’endemà vinent, dia de s. Valentinul, Li pentinaré els del trau del cul. Vindrà llavors s. Valentinàs, I caldrà pentinar-li els del nas. Tot està previst pel calendari, T’hi vincles, salivós, vell dromedari. I tost farà doncs cap s. Valentinic I hauràs de pentinar-li els del melic. Vindrà el dia dels sants bessons Valentinella I li pentinaràs, de matí, l’aixella I, al vespre, ben dolç, els de l’orella. Més tard, per s. Valentinoll, Toca pentinar-li els pelets del coll. Els cabells del cap per s. Valentinap. (Eu no els hi pentín pas amb el nap; Els hi pentín, fi i refí, i refinat, amb la pinta, A la meua colta muller, Jacinta.) Ara ja hi tenim damunt s. Valentinames, On li pentines, ben pentinades, les cames. S’allarguen les nits amb s. Valentinits, Pentina-li ben bé els pèls dels pits. I ve l’hivern amb s. Valentineus, Pentinem-li entre els dits dels peus… Cada dia és s. Valentiquelcom, Cada matí cal pentinar quelcom, Sèduls, estrenus, a la tasca esmerçats… Açò i allò, ací i allà, i ontocom. Nassos de gnom, ert matràs rom, Ulleres lluents, bigots esborrifats, Trempant de pam, ficant-hi fins al pom, Suant i tremolant, trencant-nos-hi lo llom. Obedients i encalenderiats, Collons de déu, això rai, prou ens pertany, Pentinarem on calgui i no calgui, Pentinarem on valgui o no valgui, Pentinarem, pentinarem… Pentinarem tot l’any…!