Trinc-trinc (1)

...eau de cologne?... oui; huile d'arachide?... oui; fromage frais?... oui; beurre?... oui; tampax?... oui; PQ?... oui; godemichet?... non!; pommes?... oui; de terre?... oui; choux?... oui;1 cerveau de chèvre et 15 oeufs de tortue x 1 omelette?... oui...



N'Assumpteta Beune, mallorquina a Caen, repassava la llista del magatzem, dementre que caminava de tornada cap a casa, no pas la seua, és clar, la de la mestressa, a la qual li feia de minyona, en part per a pagar's els estudis a la facultat de medicina. "Só pel bon camí de casa," es digué, "i tinc tot un camí franc i re no m'hi empallega ni ennuega el pas ben llis..."



I se'n reia que la mestressa hi hagués afegida a la llista la facècia del bisbet (el godemichet escrit a l'antiga,) el tubet tou però fermet per a pelar-se-la amablement les dones.



--Aquella Suzy (s'exclamà, en pensaments;) vuitanta anys, i encara pensant que l'hi fiquin, i l'hi manxin de valent.



Aquest fou l'instant que copsà en Raimon, un altre estudiant, d'Elna ell, qui mormolava la cançó d'En Raimon, coneguda per tots els catalans del món, sobre allò que som el fumet de femer de la terra..., una cançó alhora desesperada i exhilarant.



N'Assumpteta, carregada amb les dues bosses, tanmateix s'aturà i se l'esguardà a la meu-meu, o d'esquitllèbit. Fou allavòrens testimoni que en Raimon (l'estudiant d'Elna, és clar, no pas el monstre sagrat de Xàtiva) parlava amb les plantes del jardinet al voltant del turó que enlairava el palau comtal (som un marquesat, l'esmenaria més tard na Suzy Montmorency, no pas cap comtat de no re).



...the comital tower was enfeoffed by the count upon..., mentia la llegenda, vora les tulipes i clavells i immortals i impacients, i floretes millors i pitjors...



Però no era pas això allò que en Raimon els deia, a les flors, i no pas aitampoc a totes a l'engròs ni ensems, ans a cadascuna privadament, paraules molt amatents. I, en parlar'ls, les plantes anaven millor -- car en veia els insectes i els hi llevava (els nocius només) i hi veia les malalties a les fulles i tiges i en curava, amb dits enamorats. I na Teta trobà l'escena humectant d'allò pus.



Arribà llagrimejant al pis, i na Suzy li demanà si qualcú l'havia atacada, qualque capsigrany, peixcador, mariner, enllambordaire o escombraire dels carrers, i ella féu que no, que només plorava de joia i d'emoció.



--A tu cal que et manxin, filla (féu la vella, xiroiament;) saps què? Véns amb mi a la festa d'anit al castell (així anomenaven els locals el palau;) hi assistirem vestidetes de gala i tot.



I se la guaità com ara si fos sa mare o sa padrina. Se l'esguardava, hò, ja en un avenir mític. Ballant amb els al.lots fills dels més rics de la vila i adu de tota la Normandia.