Aparició de bell enyorament – oh, foradet! Fosquet i arrugadet com porprat clavell Bleixa, atapeït humilment entre molsa Encar humida de llet qui s’enfuig dolça Fins al trau, per natges blanques, de gairell. Per borrallons de fanguet color rovell Filaments eixarreïts tremen, si polsa El cor central i fa un ventet que els espolsa I rellisquen com llàgrimes de l’anell. Sovint s’ha abocat el meu somni al seu botri, Gelós, mon ensopit dimoni, del fotre-hi, I en feia niu de sanglots, lacrimatori. Sobtada oliveta, flauta d’espinguets, Canó d’on ragen vescosos torronets, Sentors on com ca s’atansa el meu sensori. |
(hi ha el bobilaire i hi han fragments èpics a betzef)
dissabte
Sonet per al trau al sés (Rimbaud-Vilòbit)
Etiquetes de comentaris:
forat del cul,
trau dels torronets,
ull dels misteris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
estona fa i dèiem quelcom d'altre
-
▼
2008
(24)
- ► de desembre (5)
-
▼
de setembre
(7)
- cuquets pel cel grumollenc i repel·lent qui se'ls ...
- cuquets pel cel grumollenc i repel·lent qui se'ls ...
- operada del peu, sembla 20 anys més jove
- Sonet per al trau al sés (Rimbaud-Vilòbit)
- Cap pollós escorcollat (Rimbaud-Vilòbit)
- Pilotant banyera vers el maipús
- fins que el topant esdevenia mur fosc on s’acabava...
-
►
2007
(81)
- ► de setembre (4)
-
►
2006
(99)
- ► de desembre (8)
- ► de novembre (5)
- ► de setembre (26)
-
►
2005
(22)
- ► de desembre (2)
-
►
2004
(49)
- ► de desembre (5)
- ► de novembre (6)
- ► de setembre (11)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada