(hi ha el bobilaire i hi han fragments èpics a betzef)

urpa amb arma

urpa amb arma
gratant on pruï

dijous

Cap pollós escorcollat (Rimbaud-Vilòbit)














[Amb dits com cames d’homenic, escoseixen les cosidores per selva pollosa de capet de germanet


Vers d’Arthur Rimbaud, anostrat per en Lleó Ferrer i Arxipenka
]





Cap pollós solcat per monitoris dits de cosidores






S'arruga el front de l’infant ple d’irritades ones

Que s’estavellen a l’eixam blanc dins somnis vagues...

Se li atansen a l’espona dues dolces minyones

De qui les ungles esmolades relluen com dagues.



Són ses germanes grans qui el menen a la finestra,

Prop l’aire blau que banya els tous de flors que escumen,

I als seus densos cabells on el rou ja es segresta

Llur dits fins, ullprenedors i esveradors s’hi embarumen.



Ara sent el cant de llurs alens esporugueïts

Que envernissen amb llargues mels herbes i rosers,

I que sospirs ensalivats interrompen; els pits

S’aixequen i la llengua al llavi estronca el desig de bes.



Llurs pestanyes sent batre en les fosques sentors mudes

I sent llurs dits elèctrics i delicats si atzufen,

Sota llurs ungles imperials, els polls qui amb menudes

Traques de comiat la indolència grisa li estarrufen.



A poc a poc l’empioca la mandra espessa,

Deliri cacofònic d’instrument mal reglat;

Com li fa l’efecte que les carícies perden pressa

Alhora li ix i se li estronca l’optat d’haver plorat.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

estona fa i dèiem quelcom d'altre

hà!

La meva foto
L'Alguer, Països Catalans
Som-hi, som-hi

Douderreig Rovells

Douderreig Rovells
corretjós, desaltós