La Gallina i el Safranòria — o el plantificament dels tortells safarosos

Aquest és el plat: “Gallina Al Cul Eriçat de Pastanagues”



La Gallina i el Safranòria — o el plantificament dels tortells safarosos


La Gallina
i el Safranòria
ambdós de pesquis
ben nàquissos
se n’han anats junts
a can jueu
a pondre-hi tortells
claferts de saballons
als monuments
a les víctimes
dels borreus…

—Dels borreus…?
—Dels borreus!

A les víctimes
dels borreus
a can jueu
amb abjectes,
molt lleigs tors —
tors pudents,
vescosos, nidorosos,
apozematosos,
fràcids, fallits,
estantisos,
estiomenats,
purulents — ecs,
llurs tortells corcats,
de femta cafits
i envaïts
d’ouets desclosos
posts adés per
mosques vironeres
atretes per la ferum
de sangassa de la
marca del borreu.

—La marca del borreu…?
—La marca del borreu.

Ço és, la bandera
feixista, o de la
con-ti-tu-fi-on,
sempre assassina
de jueus
i de tota la catèrvola
(citant de les fonts
del verí) “catèrvola
judeo-maçònica ans
roja ans separatista…”

Aqueixa mateixa
bandera feixista
brandada adés pel Franco,
pare dels borreus antics,
pare dels borreus d’ara
(el Burro, el Mona,
l’amo de la Sabata…,
i milions me’n deix…),
assassina de jueus,
assassina de catalans,
la bandera dels borreus.

Quin trist parell
de pecs instruments
del feixisme castelladre
no s’han tornades
darrerement la
Gallina i el Safranòria!

—Passi’m (de llarg!)

Roïna, xereca jugada,
(gens xalests), babaus,
ells amb llurs empastifades,
palterades amorfes,
tortes, guerxes, guerxades,
bòrnies — cagallonets maltrenats,
jaquits a la babalà
com gos sapastre
qui allí on es caga
hi deixa la merda, si us plau.

Ni els jueus
poc triats
se’n cruspeixen
gens del gasofi
fètid ans indigest
(típicament ecs,
ecs, ecspanó)
que davant amb desdò
no els planten:

“Gallina Amb La Passa
De Cul Eriçat Amb
Safranòria Lloca
En Tortell Femer
Tot Adobat…”

—Qui en vol…?
—No pas, i passi’m,
Passi’m de llarg.