(hi ha el bobilaire i hi han fragments èpics a betzef)

urpa amb arma

urpa amb arma
gratant on pruï

dimecres

Vilaneta de les pèrdues quotidianes










Un art com un altre (ex-Elizabeth Bishop, 1979)









L’art d’anar perdent s’aprèn sens pena:

vocació de perdre’s tenen les coses,

perdre-les doncs a res no et condemna.



Pèrdues diàries, tomba-hi l’esquena;

també a la clau que no saps on poses;

l’art d’anar perdent s’aprèn sens pena.



Del perdre, n’esdevens mestre de mena;

vas perdent indrets, noms, allò que goses,

mes res del perdut no et duu condemna.



Se’m fonen cases rere la carena;

ah, i el rellotge, entre d’altres noses;

això rai, és art que aprenc sens pena.



Què més perdia? El mapa alena

neguitós: jungles, deserts, aloses...

Un continent sencer és lleu condemna.



I et vaig perdre a tu (l’enyor s’eixamena

al teu voltant: gests, veu, gràcies descloses...)

L’art d’anar perdent s’aprèn sens pena:

(ho dic?) hom s’hi avesa, a la condemna.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

hà!

La meva foto
L'Alguer, Països Catalans
Som-hi, som-hi

Douderreig Rovells

Douderreig Rovells
corretjós, desaltós