Al·lucina l’infant

Al·lucina l’infant “Ping!” fa l’alabastre vermell al pàmpol del llum i la llum balla en ombres fins que tot és ombra d’on els monstres rellueixen brollant intermitents com flors de terror. A frec de mort esgaripa l’infant les parets se li clouen i la foscor l’embolcalla amb ullals de sang ulls desorbitats urpes on pengen parracs de pells de carns. Qui vindrà a treure-l’en no pas ningú o només el son llarg o curt d’un endemà opac o encar sobtadament enlluernat per la mateixa floració de monstres foscs sempre devora i qui tard o d’hora el devoraran.