als escrits d’en B.L. Gratulls només s’hi diu de bo

Així és com això rutlla u per cinc ets un vell entrant a l’asil et cal una andola per a pagar’t el llit que has de tanmateix compartir amb un altre vell al vell del darrere li dius que no tens canvi si li podries manllevar una andola que és el que accepten les infermeres te la dóna, i tu a canvi li’n dones cinc, una malla de cinc andoles esperes que et torni el canvi mes muscleja i prou així és com això rutlla, diu, cinc per u i ara tots jaguts en parelles als llits de vànoves blavetes veurem a la paret projectada la pel·lícula això és així com rutlla u per cinc cinc per u i la teua vida amb la dels altres a la paret nua aquest és el mes on el meu padrí fa cent anys mon pare en fa vuitanta jo en faig seixanta el meu fill quaranta vint el meu nét i tantost em mori ens haurem morts tots cinc.

Vestits de taüts florals

Vestits de taüts florals Perquè amb el nostre benèvol vistiplau la casa se’ns ha anada omplint de bona gent inclosos uns quants penjats sense gaire dèria, corrupció ambulant i ja més fresques noies fugides qui ujades es giten pels racons enfonyades en sacs de dormir o colgades sota blaves flassades de llana i àdhuc algun animal perillós i tot he agafats els trastets i me n’he anat a l’hotel on sojornen els rics. Al començament hi sóc d’allò més ben rebut per gent d’accent curiós, sovint lleugerament còmic i tot. Aviat, tot i que em faig veure més que la mitjana per exemple ocupant la cadira de rodes molt còmoda i allargada (com qui diu anant amunt i avall en elegant gandula de coberta) al capdavall comencen d’ignorar’m. Si no em fan gaire més cas que jo no feia als qui em tregueren de casa com acabarà el misteri? se n’aniran...? o què fotran a la direcció...? m’apujaran el preu...? m’empenyeran a la porta...? en tot cas, caldrà que faci una cosa o altra: els convits i les invitacions comencen de fer figa, aviat s’aturaran del tot i llavors què hauré de fer per mantindre-m’hi hauré de prostituir’m (les meues mans de dits prims i forts i d’ungles llongues, netes i coriàcies que mai no han treballades altre que “entrant tot gint” en la manipulació dels molls llavis enamoren les matrones) o hauré d’anar robant-los d’esquitllèbit ara ací ara allà, ara a aquest ara a l’altre petites quantitats que no es notin gaire i així anar pagant l’estada car s’hi està tan bé entre rics...! I els buls de l’hotel això rai de moment em deixen estar: no saben si sóc ric genuí o sóc potser, d’incògnit, un d’ells d’una branca molt superior car les proves sempre són insuficients els taüts que ens vesteixen tots plegats sempre massa ben dissimulats car altrament qui custodiaria els qui custodien...? sempre el mateix dilema ja ho va dir en Juvenal. I va dir, amb raó, que qui les dones custodia les custodiades això fan: se’l tiren d’antuvi. Així que em dic, ves, això faré mentre mentre duri mentre duri el tripijoc: sense cap mena d’enrenou discret com el ventijol qui amb prou feines si belluga les cortinetes tastaré llurs hímens ans no vulgueu casar-les seriosos lladres rics no fa?

Vestits de taüts florals

Vestits de taüts florals Perquè amb el nostre benèvol vistiplau la casa se’ns ha anada omplint de bona gent inclosos uns quants penjats sense gaire dèria, corrupció ambulant i ja més fresques noies fugides qui ujades es giten pels racons enfonyades en sacs de dormir o colgades sota blaves flassades de llana i àdhuc algun animal perillós i tot he agafats els trastets i me n’he anat a l’hotel on sojornen els rics. Al començament hi sóc d’allò més ben rebut per gent d’accent curiós, sovint lleugerament còmic i tot. Aviat, tot i que em faig veure més que la mitjana per exemple ocupant la cadira de rodes molt còmoda i allargada (com qui diu anant amunt i avall en elegant gandula de coberta) al capdavall comencen d’ignorar’m. Si no em fan gaire més cas que jo no feia als qui em tregueren de casa com acabarà el misteri? se n’aniran...? o què fotran a la direcció...? m’apujaran el preu...? m’empenyeran a la porta...? en tot cas, caldrà que faci una cosa o altra: els convits i les invitacions comencen de fer figa, aviat s’aturaran del tot i llavors què hauré de fer per mantindre-m’hi hauré de prostituir’m (les meues mans de dits prims i forts i d’ungles llongues, netes i coriàcies que mai no han treballades altre que “entrant tot gint” en la manipulació dels molls llavis enamoren les matrones) o hauré d’anar robant-los d’esquitllèbit ara ací ara allà, ara a aquest ara a l’altre petites quantitats que no es notin gaire i així anar pagant l’estada car s’hi està tan bé entre rics...! I els buls de l’hotel això rai de moment em deixen estar: no saben si sóc ric genuí o sóc potser, d’incògnit, un d’ells d’una branca molt superior car les proves sempre són insuficients els taüts que ens vesteixen tots plegats sempre massa ben dissimulats car altrament qui custodiaria els qui custodien...? sempre el mateix dilema ja ho va dir en Juvenal. I va dir, amb raó, que qui les dones custodia les custodiades això fan: se’l tiren d’antuvi. Així que em dic, ves, això faré mentre mentre duri mentre duri el tripijoc: sense cap mena d’enrenou discret com el ventijol qui amb prou feines si belluga les cortinetes tastaré llurs hímens ans no vulgueu casar-les seriosos lladres rics no fa?