Semper si fa no fa fidelis, ahà

Sempre fidels a la causa Sempre vigilant qui entra i fuig Sempre regirant les capses curulles de fi de curs Que no s’enduguin, ca Les ampolles de vi de la verema rara Els fulls curiosos que ens feren riure tothom Anuncis bellugadissos on estirant un piuet de paper Despullaves trenta-quatre amants Ah, i les precioses revistes pornogràfiques de col·lecció La millor literatura del món I amb les dones més respectables del món Les qui se t’obren de cuixes de bat a bat I mentalment els ompls lo cony De gom a gom, i sense gomes, saps? I les lletres d’amor entre els estudiants Amb les marques dels llavis de les noietes escalfadetes Les gotetes de saliva, les més groguetes de secrecions Més secretes i flairosetes Després de tots aqueixos milers d’anys Vull que cada any el museu romangui inviolat Al contrari, que any per any creixi Amb les noves contribucions dels estudiants I sobretot les estudiantetes qui suara pleguen I se’n van a omplir el món de cuixes esbatanades I conys exposats com mones de cremes i nates I xocolata a pler Sempre més i més complerts Sempre creixent Com creixen les mones de xocolata i carquinyoli A la pastisseria de mon germà Món fantàstic on s’aturen, indefectiblement atretes Les figures més destacades de l’esport Entre el seu museu i el meu Tindrem bona part de la població en candeletes Com qui diu servant el ciri De l’expectació “Sempre hi sereu ben rebuts” Prediquem per l’urbs i l’orbe sencer Sempre que no hi vingueu A robar res És clar Sempre vigilant qui entra i fuig A quatre rodes i a peu A gas rabent i fumerades i grinyols de ferros I escarritxos i garranyics de pneumàtics O lliscant i repents i silents com llangardaixos Sempre regirant les capses de fi de curs Sempre fidels a la causa Sempre amanits per a la confrontació Sempre ull viu, mai no deixant Escapar res (Altre que els vostres conyets) Mai no permetent que res ens sigui pres Sempre disposats a l’estrebada, l’arrabassada La falconada Perquè el bé retorni a l’indret O la fornícula Mai no donant comiat ni lleure a res Perquè ens sigui subtilitzat Allò que pertany al museu no serà pas endut Per ningú ni amb cap estratagema Molt intricadot O tan fi que fa plorar Que us empesquéssiu Sempre vigilant Res no se’ns escapoleix Res de vàlua, és clar Altre que els vostre conyets Suprem bé De què cap museu Mai ha d’ésser’n del tot custodi Lliures sempre com les bestietes més Decoratives Per tal d’omplir el món de joia Ocellets del paradís De qui la piuladissa gens esconjuraire Bavallosament Repenjats barrufellament Nedant en somnis Repenjats als batents de la ginella Repenjats a la tova vasa Repenjats al dur muntant que furtiu S’entremet entre ossos d’esquelet Repenjats al cancell on ni una agulla de contraban No se n’escola Bavallosament Oronells alats Narius vibrants amb les vibrisses dels pelets Qui individus es pretendrien i se n’anirien A campar autònoms pel món Com filets Fets cuquets monomaníacs Com espermatozouets atraçats al pinyol Magnífic, relluent, solar, de llur fi Bavallosament La piuladissa dels ocellets Paradisíacs Els conys Bavallosament Bavallosament Ens encaterina Mentre vigilem Amb ulls d’astor O d’esparver I regirem cada capseta plena Plena de secrets Que tanmateix Quina esgarrifaó! Prou ens haurien d’estar fins i tot a naltres Vedats Tret que per a això hi som Ja ho he dit Per a ficar-hi el nas.

tovalloletes grogues damunt entalla roseta

Del somni a l’altra cosa Món somiat on les dones se m’eixarranquen quan em veuen. “Fica-la ací dins, ca, per poc que et rotés a lloure, tu prou t’és llegut minyó vivaç fica-la-hi, i envant!” Per això són tan “putes” (i ah, llas, tan criticades doncs com a putes per impotents mentals com en Roig, n’Eiximenis i tants de milions i milions d’altres “savis” pertot) perquè això: perquè no se’ls eixarranquen lliurement quan els veuen. I per això les respect jo tant: perquè se m’eixarranquen a lloure tantost em guipen. Car al capdarrer és molt més puta no voler’s eixarrancar’s sinó amb qui us procurarà qualque benefici - sovint (més puteria!) d’amagatotis - que no pas eixarrancar’us-e lliurement honesta neta, sense... Amb algú tan escarrutxat com jo i tot. Les dones inventaven adés amb això del cony tapat la transacció subreptícia l’impudicícia prou reditícia la magarruferia meretrícia les estrafolleries, l’engan. "No pegareu pas una monja!" Mes què vol dir monja altre que tapar’s encara més lo cony. I mentrestant la mestra no sap ni rentar plats. I ara que vaig en autobús en autobús perdut per viaranys perillosos pedregosos i el cul em va saltant botxinejat tanmateix el viatge em diverteix car estic escoltant ambtant les velles també molt sàvies qui parlen d’esports i porten alhora llurs morts molt maltapats amb mortalles que semblen tovalloletes de cony. A cada sacsada, se’n destapa algun. "Estiga-te’n!" El repten, i li etziben un carxot. Si passem mai per cap túnel lleterades de cendra a les tenebres se’m disparen com trets a la babalà. La revisora s’esclafeix. Té un riure truculent que els cotofluixos embeu de gens atraients secrecions. Es regolfa a l’escalf i resclum del vehicle una boira gens salutífera prest irrespirable i tot. Món de somni el meu on les dones se t’eixarranquen i tot hi és doncs pau i felicitat. Tret que l’autobús té llavors qualque accident o altre i tothom ha de baixar amb morts i sense amb agra cara de no haver enllestit tampoc l’orgasme.

No só cap comuna, vós

MORT ALS OCUPANTS Us haig de maleir doblement Pel que sou I perquè ocupeu el meu temps. Pel que sou, entesos? I perquè m’ocupeu el temps Me l’ocupeu, i és meu I en ocupar-me’l ja no n'és Me’l robeu. Si fotéssiu lo camp...! Si d’espetec no desapareixíeu d’on visc Mort sobtada, dinosàuria Pitjor: sense que en deixéssiu Ni esclau ni aup Ni rastre ni solc ni cendra ni llepís ni memòria Au! Car altrament Poc hi cabem. Maleït Què hi tinc a fotre al món Amb tota aqueixa purrialla? Borinots, líders, autoritats, buròcrates Jeràrquics, monàrquics, és a dir, dretans Nacionalistes d’estat, és a dir, feixistes Totes aqueixes larves mòrbides Sempre amorrades als privilegis Buidament ensuperbides pels calers. Assassins, militars, capellans, és a dir Paràsits. Dogmàtics, apodíctics Rectes, és a dir, hipòcrites, colltorts Nyeu-nyeus D’oir’ls el sarcasme se’m sobreïx Pels traus de les orelles. Acadèmics, ecs, triple vòmit Triplement repetit; no, més: Com comonir’n la cuca Massa sepulcral Vomitant-hi sis-cents seixanta-sis camins Pel cap baix. Clercs bocaplens de l’esbufec Tifa, pudent, fofot. Els odii sobretot, tots eixos bocins de merda Empestant, perquè ocupen el meu temps. O prou, que se’m desin Que no els vegi pus Quin descans On fugir? Garlaires, com ploms, predicant Aconsellant, estatuint, ordenant Jutges judicant Pontífexs pontificant Només garlen i garlen perquè No tenen res a dir. Què collons saben? Gent Inútil, patuleia infame Militars, capellans, buròcrates Especialistes del nyic-i-nyec, nyac, nyic, nyoc Nyigui-nyigui, nyago-nyago Nyego-nyego, nyuc Nyec, nyuf, nyof, nyaf. Ells amb ells s’assalarien Unten, subornen, estintolen Abominació de batibull on hi cap Tota la casta cagallona dels umflats. No et fot? Com larves mòrbides Pul·lulant pel mateix carnús Tanta d’agoludam irrisòria, encarcarats Mestretitencs. Si tanta de lluminària no els podia Eixarreir com cucs Electrocutats Qui esclaten en cendres! Quina figura presentaré ara al futur Quan em posaran que vaig viure Amb tota aqueixa xurma ultrarepugnant Que m’ocupa el temps...? Renecs en serralada Qui es perd per l’horitzó D’un infinit si fa no fot sideral No. M’estimaria cinquanta milions de vegades més Que ja no hi fos. Que no m’hi esmentessin pas Cronicaires vers d’un temps Ja net. No en diguin res, quina Vergonya d’haver de compartir El temps amb els vírics ocupants. O que... Això facin Anacrònics, macarrònics, lògics i Catacrèstics: Prenguin els meus escrits lliures I els encabeixen a una altra època L’època que els correspon i convé a dreta llei L’època on els drets de tothom eren lliurement respectats Sense legions ni religions De faldilletes armats i ultraorganitzats (Carrinclons de caldéu Llavors i per sempre més D’empertostemps Pel segles dels segles Tan ridiculitzats...!) Ja em fiquin Si els plau En un altre temps Per caritat, per caritat. Doneu-me’n, ca, un altre Preneu-me aquest temps Us ho deman en infrasò, a baixa freqüència Remot en la llunyària Com un altre elefant bandejat Qui amb la pota Escriu la seua presència a la pols Pobre, esparracat, des l’ombra Amic de viure i mirar, molt digne, solitari Esquerrà. independentista, ateu Clisteri d’imperis Rovell de cilicis I d’altres esturments materials De guerra i de tortura Tant se val, de submissió. Corc d’urc, ja hi sóc Ratador dels imperials Font i origen de tots els mals Això crec i així m’és vijares Ja em cagava en llurs pares i mares. Ella procrastina i dilata Ah, dona sens seny, insensata. Ell, pitjor: És caçador. Culpintat M’han disparat. Un altre temps Per caritat. Així fos, i, com dic, gràcies Gràcies.